informació obra
- Producció:
- Espai Nayamnyam
Sinopsi:
Un dels objectius de la nova direcció del TNT és obrir-se més a la ciutat de Terrassa. Implicar-la i generar alguna forma de retorn més enllà dels espais i públics habituals. I més enllà del centre de la ciutat, també.
Segurament, el projecte que més enllaça amb aquesta idea és la carta blanca oferta a l’Ariadna Rodríguez i a l’Iñaki Álvarez (nyamnyam) per a la creació d’un projecte audiovisual amb les nenes i nens de l’Esplai Tremola als barris de Montserrat, Torre-Sana i Vilardell.
L’excusa és fer una peli, i veure-la projectada a la sala gran del cinema Catalunya. Aprofitar que per sota dels deu anys tenim la capacitat d’imaginar a flor de pell i fabular, construir un relat que s’allunyi d’una realitat que – avui dia i arreu – no sempre convida a la fantasia. Però atenció: sense abandonar-la. Al contrari.
Els nyamnyam van començar per anar al Casal d’Estiu de l’Esplai Tremola a passar-hi uns dies del mes d’agost. Estar-s’hi i prou, assumir el context i mirar d’entendre les seves implicacions i dinàmiques. A partir d’aquí, van proposar-ne de noves, jocs fets a mida per implicar infants i adults en la construcció d’una ficció que observés la seva realitat des d’un lloc diferent.
Una manera de fer i d’enregistar que documenta, que recull, però que també sembra. Pel col·lectiu nyamnyam, no només el què sinó el què a través del com i a partir de l’on és important. Tal com passa a Ayer hoy mañana. Los límites del fuego, gravada en dues comunitats properes a l’oblit del barri d’Analco a Guadalajara (Mèxic), la pel·lícula El sol va per dins deixa respirar l’aire d’un espai i un temps de convivència. Filant l’art amb la vida, nyamnyam fa artesania del brodat entre procés, resultat i impacte, vetllant per deixar enrere un eco positiu i sostenible.
El rodatge i la seva projecció al Catalunya oferien un marc concret i important per iniciar el treball, però l’experiència de deixar sorgir la ficció del context existent – en aquest cas, el d’un barri especialment vulnerable en temps de distopia – i l’excursió per baixar juntes al centre el dia de l’estrena han de ser vistos com a part de la proposta. Part de l’art, i del que li dóna valor.
Encara no hi ha crítiques publicades
