El Sur, Homenaje a Morente

Dansa

informació obra


Companyia:
Víctor Ullate Ballet
Coreografia:
Víctor Ullate
Composició musical:
Enrique Morente, Interpretat per: Enrique Morente, i Estrella Morente
Direcció:
Víctor Ullate i Eduardo Lao
Escenografia:
Pedro Moreno
Vestuari:
Pedro Moreno
Il·luminació:
Nicolás Fischtel (A.A.I.)
Sinopsi:

Més que un lloc físic, El Sur és un sentiment.

L’obra sorgeix d’una trobada màgica entre el Mestre Morente i el Mestre Ullate als peus de l’Alhambra a Granada, fruit de la complicitat i de l’admiració va gestar aquesta coreografia que desprèn art i passió.

El Sur narra la història d’una dona, Estel, que víctima del menyspreu i la violència del seu marit es llança a buscar la llibertat i l’amor en braços d’un altre home, Bernardo. L’odi acabarà segant tràgicament la il·lusió dels nous amants, el sentiment dels quals sobreviurà més enllà de la mort.

Crítica: El Sur, Homenaje a Morente

27/10/2014

Caràcter i renovació

per Jordi Sora i Domenjó

El “cante” d'Enrique Morente evoca claror i penombra, celebració i drama, festa i lament. A parts iguals. Però sobretot va representar dignificació i respecte per una tradició que va saber passar pel sedàs de la modernitat. No és d'estranyar doncs que Víctor Ullate volgués fer un espectacle amb tot de cançons seves. Quan es parla del Ballet que ell dirigeix es diu que té “estil propi”. És un elogi perquè, com Morente, és alhora clàssic i renovació. Resultat d'aquesta combinació, "El Sur" és modernitat i respecte pel llegat dansístic que encarna i per la música que homenatja. Algunes de les cançons cantades per Estrella Morente, i la brillant actuació de Josué Ullate confirmen aquests llaços entre futur i passat des dels quals es planteja l'obra.

Malgrat tot aquest excel·lent material de partida, no suma adequadament. El cos de ball ho exemplifica perfectament: és reiteratiu en el gest i només alguns dels duos i el solo final de Josué Ullate aconsegueixen allunyar-se del to general. Hi ha fins a tres finals, per a una obra que no troba el punt on acabar: fer explícit amb una fotografia de Morente a l'escenari, en la segona conclusió, que "El Sur" és un acte de lloança resulta del tot innecessari i posa en evidència el principal problema d'aquesta peça: una dramatúrgia que pretén retratar el caràcter d'una dona del sud amb una lectura plana, simplista, exagerada i plena de tòpics.

De la resta, només es pot parlar des de l'elogi: perquè la tècnica, el dibuix de moviment i aquella fusió fantàstica de l'estil Ullate són una festa per als aficionats a la dansa. Tradició i modernitat, sí! Però no és només una qüestió de llenguatge: el que de debò s'hi juga en els moments actuals és significació. I “el caràcter” ja no és suficient per definir uns personatges, cal també dotar-los de sentit segons els particulars gustos i hàbits dels nostres temps.