Elefant terrible

Teatre

informació obra


Autoria:
Èric Balbàs, Roger Torns, Juan Mayorga
Direcció:
Èric Balbàs, Roger Torns, Andrés Lima
Intèrprets:
Èric Balbàs, Roger Torns
Ajudantia de direcció:
Mar Pawlowsky
Il·luminació:
Jordi Soler Quintana
So:
Jordi Soler Quintana
Vestuari:
Albert Ventura, Alejandra Lorenzo
Vídeo:
Albert Ventura, Alejandra Lorenzo
Assesoria de moviment:
Javier Cárcel, Enric Plana
Sinopsi:

Presenciem el viatge de l’Adam, un adolescent gras i de vida sedentària, a través d’un joc de realitat virtual. Aquest joc, que s’ha creat exclusivament per a ell a partir de les dades que ell té penjades a la xarxa, promet una experiència única i personalitzada. Un viatge catàrtic on descobrirà el que desitja profundament.  Ell s’imagina podent canviar de rol com qui canvia de canal, podent barrejar per fi somni i realitat. Imagina que pot tenir totes les possibilitats a l’abast sense moure’s del sofà.

Elefant Terrible  és un espectacle basat en la realitat virtual on abans d’entrar pots veure un petit curtmetratge amb unes ulleres de VR en 360º. Elefant Terrible  és un espectacle pensat per al públic jove i que va ser creat amb l’ajuda creativa d’alumnes de batxillerat de l’institut Moisés Broggi i Barri Besos. Crèiem que no podíem dur a terme una producció enfocada al públic jove sinó encetàvem un interès cap al pensament d’aquestes noves generacions.

Crítica: Elefant terrible

22/01/2019

Un videojoc escènic per pantalles

per Manuel Pérez i Muñoz

La nostra escena teatral pública o subvencionada té molt de virtual, per això és sa i agradable donar-se banys de realitat en els espais alternatius de la ciutat, aquests rebostos de talent on es cuinen guisats plens de substància. L’Àtic 22 –la petita del Tantarantana, l’off de l’off– acollirà fins al 3 de febrer la jove proposta ‘Elefant terrible’ de la companyia El Eje, amb Eric Balbàs i Roger Torns d’autors i protagonistes. De l’últim recordem ‘Habitat (doble penetració)’, la seva capacitat per retratar tics mil·lenistes darrere d’un plàstic de foscor koltesiana.

A l’avantsala ens espera un dispositiu de realitat virtual, un pròleg gairebé despenjat que anticipa el joc de l’argument: dos personatges a punt d’abismar-se en un entorn simulat rere unes ulleres, la construcció d’un món digital que bé podria tractar-se d’una metàfora de l’escriptura dramàtica, de com adaptar la realitat als nostres desitjos...