Així com a l’anterior espectacle de Samfaina de Colors,
‘Els tres porquets es caguen de por’, els porquets serveixen de pretext (i reclam de màrqueting) per estirar el fil
del conte i parlar de les pors als nens i nenes, ‘Els cistells de la Caputxeta’
segueix una mica la mateixa dinàmica amb una Caputxeta que deixa que el públic
faci el xafarder per mirar què porta als seus cistells. En té un per cada mes
de l’any i a dins hi trobarem cançons tradicionals vinculades a les diferents
dates així com poemes de Miquel Martí i Pol recollits al llibre ‘Per molts
anys!’. Això sí, aquí el titella de la Caputxeta queda relegat en un segon pla –serà
força absent– i la música i la paraula prenen el protagonisme.
‘Els Reis de l’Orient’ al gener, ‘Ara arriba
en Carnestoltes’ al febrer, ‘La Pastoreta’ al març, una cançó pròpia sobre Sant
Jordi a l’abril, ‘El bon caçador’ al maig, ‘Muntanyes del Canigó’ al juny, ‘La
calma de la mar’ al juliol, ‘La gallina ponicana’ a l’agost, ‘El ball de la
civada’ al setembre, ‘Marieta, cistellera’ a l’octubre, ‘La Castanyera’ al
novembre i el hit del Nadal: ‘El Rabadà’,
al desembre, són les cançons que amenitzen l’espectacle, a més de la banda sonora
dedicada, lògicament, a la Caputxeta. A cada peça canvien els instruments i se
n’escolten, tocats en directe, ben bé una desena entre acordió diatònic, guitarra,
guitarró, piano, sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota, percussions i veu.
Tot un concert lligat argumentalment amb la
consecució de poemes de gener a desembre introduïts a mode de conte i amb l’atrezzo adient (una corona, una màscara,
etc.). Una fórmula amb 12 capítols que el públic infantil comprèn de seguida i hi
participa amatent al que passarà. La complicitat amb els nens i nenes és
màxima; canten i coreografien –quan n’hi ha– les diferents melodies,
aplaudeixen al ritme de la música i responen a les preguntes de la músic-actriu
(Mirna Vilasís) que, acompanyada d’un segon músic (Xavi Múrcia), s’encarrega d’anar
passant tranquil·lament per cadascun dels cistells. No hi ha pressa, hi dedica
el seu temps, ajustant l’atenció dels espectadors al desenvolupament de la
història.
Pel tarannà pedagògic, ‘Els cistells de la
Caputxeta’ recorda altres muntatges que repassen les festes i tradicions
catalanes del calendari, com ara ‘El país del pa amb tomàquet’ de La companyia
del príncep Totilau. Una “primera colònia” en tota regla per a infants de 2 a 7
anys, aproximadament, que diverteix i ensenya a parts iguals i que té el valor
afegit de preservar i divulgar les cançons "de tota la vida” i els versos d’un
dels grans poetes del nostre temps. Aquell que, com s’ha dit alguna vegada –recordeu
l’adaptació de ‘Germanes’ de Carol López?–: “sempre queda bé”. Miquel Martí i Pol
té el do d’escaure i aquí ho fa de meravella.
‘Els cistells...’ és sobri (però acurat) en la
posada en escena –amb mitja escenografia reservada als cistells, l’altra als
instruments, i un variat joc lumínic– i compta amb la contrastada qualitat
musical d’una companyia, Samfaina de Colors, que no en va celebra tres dècades
de trajectòria aquest octubre i té un segell discogràfic propi: Discos a mà. Doncs
això, com bé diu el poeta, per molts anys!
