Els cistells de la Caputxeta

informació obra



Músics:
Xavi Múrcia
Autor:
Lara Díez (RRHH), Juanjo Marín (Duel)
Sinopsi:

Es veu que el famós cistell de la Caputxeta no era un de sol, sinó dotze, un per a cada mes de l’any. Hi porta melmelada, suc i galetes, però també poemes i cançons. Amb aquest punt de partida, Samfaina de Colors fa una passejada pel calendari, tot seguint el llibre de poemes de Miquel Martí i Pol Per molts anys! i cantant cançons de les principals dates festives.

Crítica: Els cistells de la Caputxeta

07/10/2018

Anuari de cançons i poemes

per Núria Cañamares

Així com a l’anterior espectacle de Samfaina de Colors, ‘Els tres porquets es caguen de por’, els porquets serveixen de pretext (i reclam de màrqueting) per estirar el fil del conte i parlar de les pors als nens i nenes, ‘Els cistells de la Caputxeta’ segueix una mica la mateixa dinàmica amb una Caputxeta que deixa que el públic faci el xafarder per mirar què porta als seus cistells. En té un per cada mes de l’any i a dins hi trobarem cançons tradicionals vinculades a les diferents dates així com poemes de Miquel Martí i Pol recollits al llibre ‘Per molts anys!’. Això sí, aquí el titella de la Caputxeta queda relegat en un segon pla –serà força absent– i la música i la paraula prenen el protagonisme.

‘Els Reis de l’Orient’ al gener, ‘Ara arriba en Carnestoltes’ al febrer, ‘La Pastoreta’ al març, una cançó pròpia sobre Sant Jordi a l’abril, ‘El bon caçador’ al maig, ‘Muntanyes del Canigó’ al juny, ‘La calma de la mar’ al juliol, ‘La gallina ponicana’ a l’agost, ‘El ball de la civada’ al setembre, ‘Marieta, cistellera’ a l’octubre, ‘La Castanyera’ al novembre i el hit del Nadal: ‘El Rabadà’, al desembre, són les cançons que amenitzen l’espectacle, a més de la banda sonora dedicada, lògicament, a la Caputxeta. A cada peça canvien els instruments i se n’escolten, tocats en directe, ben bé una desena entre acordió diatònic, guitarra, guitarró, piano, sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota, percussions i veu.

Tot un concert lligat argumentalment amb la consecució de poemes de gener a desembre introduïts a mode de conte i amb l’atrezzo adient (una corona, una màscara, etc.). Una fórmula amb 12 capítols que el públic infantil comprèn de seguida i hi participa amatent al que passarà. La complicitat amb els nens i nenes és màxima; canten i coreografien –quan n’hi ha– les diferents melodies, aplaudeixen al ritme de la música i responen a les preguntes de la músic-actriu (Mirna Vilasís) que, acompanyada d’un segon músic (Xavi Múrcia), s’encarrega d’anar passant tranquil·lament per cadascun dels cistells. No hi ha pressa, hi dedica el seu temps, ajustant l’atenció dels espectadors al desenvolupament de la història.

Pel tarannà pedagògic, ‘Els cistells de la Caputxeta’ recorda altres muntatges que repassen les festes i tradicions catalanes del calendari, com ara ‘El país del pa amb tomàquet’ de La companyia del príncep Totilau. Una “primera colònia” en tota regla per a infants de 2 a 7 anys, aproximadament, que diverteix i ensenya a parts iguals i que té el valor afegit de preservar i divulgar les cançons "de tota la vida” i els versos d’un dels grans poetes del nostre temps. Aquell que, com s’ha dit alguna vegada –recordeu l’adaptació de ‘Germanes’ de Carol López?–: “sempre queda bé”. Miquel Martí i Pol té el do d’escaure i aquí ho fa de meravella.

‘Els cistells...’ és sobri (però acurat) en la posada en escena –amb mitja escenografia reservada als cistells, l’altra als instruments, i un variat joc lumínic– i compta amb la contrastada qualitat musical d’una companyia, Samfaina de Colors, que no en va celebra tres dècades de trajectòria aquest octubre i té un segell discogràfic propi: Discos a mà. Doncs això, com bé diu el poeta, per molts anys!