Els mots i la cosa

Teatre

informació obra


Autoria:
Jean-Claude Carrière
Traducció:
Ricard Borràs
Adaptació:
Ricard Borràs
Direcció:
Pep Anton Gómez
Intèrprets:
Ricard Borràs, Laura Guiteras
Composició musical:
Pere Hernández
Ajudantia de direcció:
Liza Frediani
Escenografia:
Pep Anton Gómez
Vestuari:
Botarga
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vídeo:
David Beltran
Estrena:
Grec 2015
Producció:
Buxman Producciones, Milo Rau
Sinopsi:

Si no fos que indueix a la confusió, podríem dir que el que ens proposen l’autor i els adaptadors d’aquest text singular és una lliçó de sexe oral. No, no us espanteu, perquè els personatges d’aquest muntatge divertidíssim i ple d’enginy no passen de les paraules, tot i que, això sí, les fan anar amb un domini i un coneixement de l’idioma que us faran posar verds d’enveja o, si no sou gaire agosarats, envermellir de vergonya.

En escena, un lingüísta i una dobladora de films pornogràfics s’intercanvien unes cartes d’allò més florides on repassen amb gran coneixement de causa totes les formes de referir-se als òrgans sexuals, masculins i femenins, a l’acte de l’amor i a les formes diverses com es practica.

L’obra va néixer de la ment de Jean-Claude Carrière, que va col·laborar amb Luis Buñuel en alguns dels seus films més coneguts i amb Peter Brook durant més de trenta anys, i que serà a Barcelona amb motiu de la posada en escena de la peça. L’actor Ricard Borràs, assessorat pel professor de literatura Anton M. Espadaler i per l’autor i director d’escena Pep Anton Gómez, ha gosat versionar-la i adaptar-la, en una feina que s’acosta més a la reescriptura que a la simple traducció.

Finalista dels Premis BBVA de Teatre 2016

Crítica: Els mots i la cosa

27/07/2015

Delícia filològica

per Francesc Massip

Ara que tothom, amb la insensatesa líquida que ens bressola, fan ois a la filologia, resulta particularment estimulant el muntatge de Els mots i la cosa de Jean-Claude Carrière, un hilarant diàleg epistolar sobre les mil maneres d’anomenar el sexe, els seus actes, òrgans i funcions. Admirable és l’adaptació al català feta pel mateix protagonista, amb l’assessorament d’un veritable especialista en la literatura catalana i els gèneres eròtics, Anton Espadaler. Ricard Borràs porta la veu cantant, donant consells per carta sobre l’ús i maneres de descriure els ginys generatius del cos humà i els eufemismes laborals, hortofruitícoles, animals de pèl i ploma, estris de les artesanies més variades, que s’han usat al llarg de la nostra història literària i encara s’usen en una explosió de metàfores, metonímies, calemburs i altres figures retòriques aptes pel fornici. Elena Garcia, que ha hagut de substituir a última hora a la programada Laura Guiteras, fa de receptora d’aquestes sucoses lliçons de filologia eròtica, que remena amb vivesa des del Tirant fins a Sagarra, passant pel Rector de Vallfogona i tota la cançonística popular. Només s’han deixat al tinter “es maripapo”, brillant eufemisme del sexe femení usat en les gloses coentes que ressonen en les nits mallorquines de santantoni, l’origen del qual caldria situar-lo en l’època del barroc. La glosa diu així: “Una al·lota amb un bastó, / se ponyia es maripapo, / i el se va posar tan guapo / que el s’inflà com un tambor”.