Els Pastorets I+D

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Tricicle, Escola Eòlia
Dramatúrgia:
Paco Mir i Ana Albalat, Sandra Amade, Mariano Longueira, Xavi Morató, Yolanda Romero
Direcció:
Paco Mir i Ana Albalat, Sandra Amade, Mariano Longueira, Xavi Morató, Yolanda Romero
Intèrprets:
Laia Alberch, Anna Castells, Aina Cuesta, Laura Farré, Raquel Ferri, Nuria González, Marc Joy, Aleix Melé, Alfons Nieto, Jordi Romero, Joan Scufesis, (hi ha 2 repartiments diferents, en funció del dia)
Escenografia:
Institut del Teatre, Laura Clos “Closca”
Interpretació musical:
Taller de Músics
Direcció Musical:
José Carrasco
Composició musical:
José Carrasco
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
María Albadalejo, Carlota Ricart
Vídeo:
ESCAC
Il·luminació:
Jose Ángel Nieto
So:
Ricardo González
Autoria:
Josep Maria Folch i Torres
Sinopsi:

Una versió sorprenent i revolucionària sobre el clàssic de Folch i Torres. Nova, moderna, sorprenent, gamberra, per nens, joves i grans, amb tot l’esperit del Tricicle remenant un argument més que conegut i que s’ha regirat de dalt a baix per recrear una obra amb una única missió: abduir l’espectador des del primer segon i deixar-lo anar una hora més tard amb la sensació que ha passat els cinc minuts més divertits de tota la seva vida. Serà una VIDA DE BRIAN, un SPAMALOT, un donar-li la volta a tot el que coneixíem dels PASTORETS, una explosió de energia emanant de setze actors que s’han de deixar la pell a l’escenari per poder revolucionar la imaginació de l’espectador…

Pastorets I+D és un projecte pedagògic impulsat per l’escola de teatre EÒLIA on els estudiants crearan un espectacle partint de zero i sota la direcció de Paco Mir (Tricicle). Partir de zero vol dir reescriure el PASTORETS per donar-li un ritme i un llenguatge actual; modificar personatges, afegir-ne de nous, potser canviar l’època o fer salts en el temps. Vol dir fer un text nou.

Crítica: Els Pastorets I+D

05/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Diuen els promotors d'aquest espectacle que més que 'Els Pastorets', s'haurien de dir 'Els Dimoniets'. I tenen raó. ¿Què serien els Pastorets —els clàssics, els populars o els contestataris— sense els dimonis de rigor? Aquest muntatge d'autoria multicompartida, però marcada per la influència de tres segells com el grup Tricicle, l'Escola Eòlia i el Taller de Músics, amb la participació de postgraduats de diferents escoles teatrals, posa l'èmfasi en el paper essencial que tenen els presumptes habitants de l'avern en la trama de la lluita del bé contra el mal, o al revés, del mal contra el bé, amb la justificació del naixement del Salvador, que de fet, vistes les conseqüències, fa segles que es fa el ronsa. L'espectacle es caracteritza per una sofisticada rastellera d'efectes de so i d'il·luminació que fan encara més potents les escenes de color vermell encès, amb foc a dojo —digital, esclar— però que avisa els pobres innocents de la platea del que els espera si, tal com proclamen segons quines creences, els toca anar a parar a l'infern per mèrits propis.

Trivial