Els Pastorets I+D

Teatre | Familiar

informació obra



Companyia:
Tricicle, Escola Eòlia
Dramatúrgia:
Paco Mir i Ana Albalat, Sandra Amade, Mariano Longueira, Xavi Morató, Yolanda Romero
Direcció:
Paco Mir i Ana Albalat, Sandra Amade, Mariano Longueira, Xavi Morató, Yolanda Romero
Intèrprets:
Laia Alberch, Anna Castells, Aina Cuesta, Laura Farré, Raquel Ferri, Nuria González, Marc Joy, Aleix Melé, Alfons Nieto, Jordi Romero, Joan Scufesis, (hi ha 2 repartiments diferents, en funció del dia)
Escenografia:
Institut del Teatre, Laura Clos “Closca”
Músics:
Taller de Músics
Direcció Musical:
José Carrasco
Composició musical:
José Carrasco
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
María Albadalejo, Carlota Ricart
Vídeo:
ESCAC
Il·luminació:
Jose Ángel Nieto
So:
Ricardo González
Autor:
Josep Maria Folch i Torres
Sinopsi:

Una versió sorprenent i revolucionària sobre el clàssic de Folch i Torres. Nova, moderna, sorprenent, gamberra, per nens, joves i grans, amb tot l’esperit del Tricicle remenant un argument més que conegut i que s’ha regirat de dalt a baix per recrear una obra amb una única missió: abduir l’espectador des del primer segon i deixar-lo anar una hora més tard amb la sensació que ha passat els cinc minuts més divertits de tota la seva vida. Serà una VIDA DE BRIAN, un SPAMALOT, un donar-li la volta a tot el que coneixíem dels PASTORETS, una explosió de energia emanant de setze actors que s’han de deixar la pell a l’escenari per poder revolucionar la imaginació de l’espectador…

Pastorets I+D és un projecte pedagògic impulsat per l’escola de teatre EÒLIA on els estudiants crearan un espectacle partint de zero i sota la direcció de Paco Mir (Tricicle). Partir de zero vol dir reescriure el PASTORETS per donar-li un ritme i un llenguatge actual; modificar personatges, afegir-ne de nous, potser canviar l’època o fer salts en el temps. Vol dir fer un text nou.

Crítica: Els Pastorets I+D

07/12/2014

Per fi uns Pastorets que els àngels són més simpàtics que els dimonis!!

per Jordi Bordes

La majoria de les adaptacions de Folch i Torres naveguen entre el joc dels dimonis corrosivament divertit i la blancor de la resta de personatges. En tot cas, generen una certa empatia les trapelleries del Lluquet i en Rovelló. O sigui, que són simpàtics, quan fan dolenteries. Curiós exercici aquest, de legitimar l'antagònic del que reclama l'esperit de bondat del  Nadal.

Doncs, la versió del Tricicle (es nota l'escriptura de Paco Mir) converteix l'àngel en un personatge divertidíssim, que supera, fins i tot les maldats dels dimonis. Evidentment, aquesta mirada és molt més tansgressora amb nois del segle XXI que confonen Messi amb Messies o que sis dels set pecats capitals no es presenten a la crida de Satanàs, en el fons l'antiheroi més malaguanyat de l'escena, amb el permís d'un Llucifer d'esquena arronsada. L'àngel i un Sant Josep més preocupat a fer realitat els seus somnis eixalabrats (com ara una cadena de botiga de mobles a peces perquè la gent se'ls construeixi a casa i que bateja amb el nom de Judea, amb un logo prou reconeixible d'una casa de mobles nòrdica) que no pas a casar-se amb Maria, que ho farà, si us plau per força. Aquests "Pastorets" permeten que els bons triomfin també en empatia i donen un color més atractiu a la bondat, tenyit d'alegria, complicitat i astúcia.

Aquest és el segon any de temporada d'aquests "Pastorets". No sabem com s'ho van fer en els altres, però en aquesta posada en escena aprofiten els volums de "Polònia, el musical", amb qui comparteixen escenari. Gràcies a això, compten amb uns elements prou espectaculars que donen molta vistositat (i atemporalitat) al quadre. Algun llamp pot fer caure alguna columna i espateguen llamps i trons amb fumera inclosa! 

Però l'obra insisteix massa en els gags que trenquen la blancor inicial. Per una altra banda, s'entossudeix a seguir quasi quadre per quadre les escenes de Folch i Torres que allarguen innecessàriament la trama. L'obra té moltes picades d'ullet als pares/avis ben trobats. Com ara, la filera de socis de l'infern que resulta que ara no estan operatius perquè han anat a la garjola, per corrupció!

Trivial