recreació del conte de la Rínxols d’Or. La història original es basa en aquest personatge i la seva aventura. En la nostra versió , l’accent dramàtic recau en la vida dels óssos. Els nostres óssos es dediquen a recollir fruites del bosc per fer melmelada. L’aventura comença quan l’ós petit emprèn un llarg viatge per anar a buscar mel. Amb l’ajuda dels animals del bosc trobarà el camí i , complida la missió, tornarà content a casa.
Els óssos preparen una sopa per dinar i, mentre es refreda, surten a passejar. Llavors es presenta la Rínxols d’Or, una noia molt tafanera i trapella, que acaba alterant l’harmonia familiar.
Vist al FETEN de Gijón el febrer de 2014
Amb el seu estil habitual, ple de
dinamisme i humor, que a més arriba a petits i grans (la sessió de les
22:15 hores era plena d’adults, naturalment) els Estaquirots ens fan una
versió ben curiosa del conte popular infantil de la Rínxols d’or i els
tres óssos: primer, amb la proposta escènica, ja que tot s’explica des
d’una pila de caixes de fusta que van canviant de posició per
representar els diversos escenaris, i des d’on surten localitzacions,
màquines i personatges del conte, tot i que els principals, els óssos i
la nena, són titelles de taula.
Segon, per la forta (i creïble)
personalitat moderna de la Rínxols, que se la poden creure els mateixos
nens i nenes d’ara, i també els soferts pares, tiets o avis que es
troben entre el públic. I per últim, pel guió, que conserva l’argument
central del conte, que en aquest cas ocupa no més de 4-5 minuts de
l’espectacle, inventant-se tota la resta. I la raó està clara, aquest
conte no dóna ni de lluny per un muntatge de 55 minuts.
La gràcia és que
tot l’afegit amplia i millora l’original, cosa que no tothom
aconsegueix fent ‘versions extenses’ dels textos populars. Així, ens
trobem amb un espectacle que interactua fenomenalment amb el públic,
sigui de l’edat que sigui, i ens va deixar un record agradabilíssim. Dono fe que tothom els va felicitar efusivament al sortir.