Cruuu és un procés, el de l’autodescobriment d’un ésser davant del públic. Aquesta descoberta el portarà a diferents metamorfosis. Un viatge cap a una innocència primordial, quasi ancestral, i amb una bona dosi d’absurd; des del més petit i sensible a la bogeria i l’esclat emocional.
Diana Gadish és un clown molt tossuda. Que segueix buscant els plecs del seu caràcter. No és una pallassa excèntrica divertida i superficial. Gens. Utilitza la màscara del nas vermell per descobrir i descobrir-se, amb la mínima exhibició i la màxima curiositat. Aviat és dit. Com Pepa Plana o Claire Ducreux, totes tres per camins paral·lels, indaguen en universos que la ingenuïtat dessemascari la incompetència humana, incapaç d'empatitzar amb els més desvalguts per raons polítiques o socials.
La recerca no és de fa 4 dies. Stoyanova ja la va convidar al seu recés de 40 dies a la sala d'assaig de l'Adriàntic, el 2008. En aquest embrió d'Escena Poblenoi, Gaddish apareix amb un abric del que s'intueixen sorpreses de les butxaques interiors. I ella reacciona amb l'ah més infantil; amb l'ih de cantar una nota aguda; de l'oh, de sorprèsa o amb l'uh, quan s'esforça a fer un exercici de "proesa" acrobàtica (com doblegar dels genolls o estirar els braços).
El món del clown és volgudament vulnerable. Que s'obra a què els altres la jutgin, la segueixin. Gaddish, des d'aquests fragilitat accedeix a una empatia que, en part, incòmoda i abraça. És amarga perquè relata les injustícies del món occidental i tendre per la seva sensibilitat. Pot fer-ho Gaddish a Handle with care. O Pepa Plana a Paradís pintat. O Claire ducreux a Refugiada poètica. La inseguretat projecta una inestabilitat que ajuda a sobreviure els dos personatges.