Embrions #10: Kenòpsia

Teatre | Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Nil Martín, Laura Riera
Autoria:
Nil Martín, Júlia Valdivielso, Laura Riera
Direcció:
Júlia Valdivielso
Sinopsi:

Què és un espai públic? Què és un espai de participació? Aquests espais, poden generar-se de manera artificial? Què tenen en comú La Ciudad de las Artes y las Ciencias de València, la Cidade da Cultura de Galícia o el Fòrum de Barcelona?

Kenòpsia és un projecte que pretén investigar com la creació d’espais pretesament adreçats a la ciutadania i pensats des de les institucions (sovint amb la cultura com a pretext) impacta sobre les persones i els seus usos de l’espai públic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Embrions #10: Kenòpsia

25/10/2023

Rave contra la kenòpsia

per Alba Cuenca Sánchez

El festival Escena Poblenou començava al solar de l'Hangar, on Las Calatrava presentaven la seva investigació al voltant de la Kenòpsia o "atmosfera trista i pròpia d'un lloc que era ple de gent, però que ara es troba abandonat". Entre la manifestació i la rave més canyera, la seva proposta inspirada pel moviment Pormishuevismo apunta cap a un site específic en espais urbans abandonats.

Tots coneixem alguna rotonda que ningú entén o un macroprojecte arquitectònic que finalment només ha servit per al dispendi públic. El col·lectiu format per Nil Martín, Andrea Monje, Laura Riera, Cristina Sanz-Gadea i Júlia Valdivielso porta mesos explorant la temàtica per crear una peça que té molt de documental, amb una investigació densa sobre un fenomen que es produeix per tot el país. Ara, la companyia té per davant la labor d'aterrar tot aquest marc teòric en una proposta plaent i amena, que combini la crítica amb la festa. En aquest embrió ja van apuntar cap a on aniran: una manifestació, un ritual, una rave canyera entre les consignes i el perreo.

L'altra gran oportunitat és la d'adaptar la peça en contingut i en forma a l'espai on es faci. Segurament el site-específic és el format ideal al qual aspirar, amb un temps de treball als espais i d'integració de la gent del barri. Fer comunitat, criticar les macroconstruccions capitalistes i recuperar l'espai públic, omplir-lo de vida amb música, ritual i humor àcid.