En contes d'un cove

Familiar

informació obra


Companyia:
DeParranda
Autoria:
Joel Grau Llucià
Intèrprets:
Anna Bertran Casas, Joel Grau Llucià
Direcció:
DeParranda
Composició musical:
Fredi Marí Caus
Sinopsi:

Fixeu-vos en l'habitació de la iaia Enriqueta. La veieu bé? És plena de trastos de vímet: cistells, coves, paneres, senalles, calaixeres, un balancí (ai... aquest balancí!). En cada una d'aquestes cistelles hi ha una anècdota, en cada cabàs hi ha una història i en cada cove coneixerem un tros de vida de la nostra iaia. Avui farem una mica el tafaner per saber què amaguen.

L'Anna i el Joel són a l'habitació de la iaia recollint per fer el trasllat i deixar el pis buit. Aprofitant un moment de descans no poden evitar ficar el nas dins les caixes i caixetes i hi descobreixen tota una vida. Contes d'un cove és un conjunt d'històries amagades sota els cistells que de manera inconnexa van descobrint la marxosa, rockera i divertida iaia Enriqueta.

Les peces de cistelleria aniran il·lustrant els paisatges i els passatges per on s'explica com la nostra protagonista va en tren, es casa per l'església amb un pastís molt peculiar, va d'excursió a la seva muntanya preferida o el balancí que l'acompanya fins al final. Tot això explicant cada història en un format diferent: una cançó, un conte encadenat, un poema i fins i tot uns pallassos.

DeParranda ha creat un espectacle familiar perquè als nens i nenes se'ls desperti l'interès per conèixer les històries, contes i anècdotes dels seus avis, i perquè als més grans recordin aquella figura entranyable que els va acompanyar durant la seva infantesa.


Crítica: En contes d'un cove

21/08/2014

Històries divertides d'una iaia singular

per Núria Cañamares

Tres contes que se serveixen de cistelleria i mobles de vímet per ser explicats. Aquest material, encara present al nostre dia a dia però que ha viscut èpoques millors, va com anell al dit per narrar les aventures de la iaia Enriqueta, la protagonista de l’espectacle. Hi va no només pel seu intrínsec punt nostàlgic, també per la facilitat de construir múltiples i imaginatives escenografies que recreen des d’un globus aerostàtic o un tren de vapor a un palau o una serralada.

La primera història, titulada “El conte dels viatges”, és, de llarg, la millor de les tres. El públic descobreix com l’àvia corre món, de Nord a Sud i d’Est a Oest, treballant i gaudint de la gent que troba pel camí. A més d’aprendre algun tret que els caracteritza, els espectadors participaran activament de la funció ja sigui picant de mans, gesticulant o recitant una frase que es va repetint. També hi ha espai per l’humor, amb passatges que acaben esdevenint familiars i alguns acudits que –marca dels deParranda– no s’adrecen als infants, sinó a uns adults que els recullen amb complicitat.

Els dos següents contes, més breus i centrats en la història del balancí de l’àvia i la seva excursió a Montserrat, no mantenen el nivell de la primera part. No ho fan més aviat per l’argument i la introducció de cadascun d’ells en el conjunt de l’obra que no pas per la interpretació dels actors, que diverteixen i connecten ininterrompudament amb els petits. Però bé, detalls com aquest es podran anar polint a mesura que el muntatge prengui volada, ja que aquesta crítica correspon tot just a l’estrena. També caldria definir millor la figura del tècnic de so, presentat i interpel·lat, però en canvi pràcticament invisible en la foscor d’un racó de l’escenari.

Un espectacle de teatre per gaudir en família i passar una molt bona estona. Entreteniment i diversió assegurada.