En Joan sense por

Familiar | Musical

informació obra


Companyia:
Egos Teatre
Text:
Toni Sans , Rubèn Montañá
Composició musical:
Francesc Mora
Intèrprets:
Anna Alborch / Maria Santallusia, Toni Sans / Lali Camps, Rubèn Montañá / Albert Mora
Direcció Musical:
Francesc Mora
Interpretació musical:
Francesc Mora (piano)
Direcció:
Joan Maria Segura i Bernadas
Vestuari:
Ramón Ivars
Escenografia:
Rubèn Montañá
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Jorge Mur
Producció:
Egos Teatre, Centre de Titelles de Lleida
Sinopsi:

En Joan no sap què és la por. Els monstres de la seva habitació estan  desesperats; s´hi esforcen de valent cada nit però no aconsegueixen espantar-lo.  Finalment, decideixen contractar una bruixa a domicili perquè els ajudi i aquí és  on s’embolica la troca, doncs la bruixa el condemna a patir singlot per sempre  més. Com és ben sabut no hi ha millor remei pel singlot que un bon ensurt, però  com que en Joan no té por de res, la cosa es complica força... Per sort la Marta, la  seva millor amiga, l’ajudarà en aquesta aventura.  Aconseguirà esbrinar què es la por i lliurar-se del singlot? 


Crítica: En Joan sense por

01/04/2022

Gore rebaixat dels Egos Petits

per Jordi Bordes

Egos Teatre ha estrenat la seva versió Egos Petits per accedir al teatre familiar. Ha posat un nou segell, tot mantenint el to i la intenció que ja va donar a Rudiggore o la nissaga maleïda. A En Joan sense por es continua aquell gust per les escenes còmicament tètriques. El gore en què van inspirar-se per al musical de petit format en què s'explicava un conte de por, ara també funciona per fer que el descregut Joan entri en una casa encantada. És l'única manera que se li acut a la seva amiga perquè es desfaci el malefici d'un pesat singlot. El to i el piano de cua que es transforma en una esquemàtica casa de por (molt bon efecte) és el millor, juntament amb les cançons, la interpretació i els girs que troben la sorpresa de l'espectador.

L'obra, tot i tenir el suport del Centre de Titelles de Lleida, pateix una matussera manipulació d'objectes. Els tres monstres de l'habitació d'en Joan no tenen més benefici que la facilitat que un actor els subjecti tots tres, mentre els altres es desdoblen en altres personatges. És una llàstima que l'esquelet o el fantasma de la casa no hagin estat el patró per al disseny d'aquests altres titelles. Els actors d'Egos canten i interpreten però no treuen tot el suc que podrien als seus titelles. Pot passar molta estona fins que no es repeteix el singlot d'en Joan. Podria ser una opció per no esgotar el públic amb aquest soroll pesat, però sembla, més aviat, un oblit de pes. Malgrat aquests detalls, l'obra atrapa, diverteix i té un final tendre (en Joan s'espanta quan rep la notícia d'un segrest). No espanta però sí que sorprèn. Hi ha crits, però no són eixordadors. Hi ha bones idees, però el final passa massa ràpid. Ara, qui guanya la partida és la bruixa, lletja, presumida, venjativa i, al final, afectuosa. Bon treball.