Epidermia

Nous formats

informació obra


Autoria:
Marcel·lí Antúnez
Composició musical:
Alain Wergifosse
Vídeo:
Liliana Fortuny, Matteo Sisti Sette, Álvaro Sosa, Wahab Zeghlache, Mark Trafak
Sinopsi:

Epidermia és una intal·lació interactiva en què l'usuari manipula a través d'una interfície antropomòrfica anomenada fembrana, l’animació d’un cap en la pantalla. Els diferents sensors de la membrana permeten instrumentar múltiples formes d’aquest cap, des de la testa normal fins a testes monstruoses. Els materials d’aquesta instal·lació provenen originalment de la performance interactivaProtomembrana (2006) però han estat transformats i ampliats. En la seva última versió de 2012 la instal·lació continua activa en el seu estat de repòs mostrant el document en video de la performance Protomembrana.

Marcel·lí Antúnez Roca és reconegut internacionalment per les seves performances mecatròniques i instal·lacions interactives. Des de la dècada dels vuitanta la seva obra ha mostrat una preocupació sobre la condició humana. Membre fundador de la Fura dels Baus, companyia de la qual va ser coordinador artístic fins l’any 1990. Des d'aleshores el seu treball en solitari utilitza la tecnologia i s’ha vist a més de quaranta països.

Horari:

Dijous: 18h a 22h - Hall del Teatre Principal
Divendres: 17h a 22h - Hall del Teatre Alegria
Dissabte: 16h a 22:30h - Hall del Teatre Alegria
Diumenge: 18h a 19:30h - Hall del Teatre Principal

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Epidermia

06/10/2013

Dibuix, bits i interacció

per Jordi Bordes

Marcel·lí Antúnez construeix una instal·lació que, en realitat, sobta pel video del seu espectacle al PNRM d'Olot. La manera d'entendre i explicar l'univers a tavés dels seus personatges amb una sexualitat desproporcionada i la prioritat de la supervivència de l'espècie no és tant simple com sembla. Antúnez crea els seus dispositius amb la paciència d'un artesà tot i que en comptes de fusta i ribot urilitzi la seva capacitat de dibuixar i l'energia dels bits. A la instal·lació hi ha alguns éssers construïts a bade de tubs d'apiradora i demés ferrala tecnològica. Avui, tot es consumeix i crema amb massa poc temps. Antúnez li dóna una uniformitat amb un platejat, més propi dels primers Star Treks que, no pas, de la paleta de colors i formes que serveixen avui les pantales tàctils.

Sí que hi ha una certa interacció. Amb una mà de fusta, el visitant pot pitjar el nas (es multiplicaran ulls i orelles, en funció de la pressió i del tipus de desplaçament) o al pit. en aquest cas, es reprodueixen a la pantalla montres deformes que no perden la mirada i els llavis en forma d epinyó del propi Antúnez. 

La creació de l'artista, exfundador de La Fura dels Baus es fa molt més interessant quan és ell el que propicia el relat (el conte màgic, sempre voltant per l'univers, encara que viatgi per sota la pell dels humans i demés éssers humans), que no pas quan s'activen uns dispositius, freds i aleatoris com la indiferència de la Natura.