Esberlar. Cia L'atapeïda

Familiar | Circ

informació obra


Sinopsi:

'Esberlar' utilitza el moviment i el teatre físic per conduir-nos a través d'imatges d'inestabilitat, ensorrament i reconstrucció. Tres personatges ens parlaran en clau d'humor sobre els límits que ens imposen però, sobretot, dels que ens imposem nosaltres mateixes.

L'atapeïda és una nova companyia mallorquina de teatre físic i dansa. Se centra en el moviment, el gest i l'objecte i, sota la mirada artística d'Elena Lalucat, està enfocada a crear peces de carrer per a tots els públics. El seu primer espectacle 'esberlar' es va estrenar el 2021 al Danseu Festival i s'ha representat en una desena de festivals de Catalunya, Balears, València i Canàries.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Esberlar. Cia L'atapeïda

15/04/2024

Saltar entre catifes

per Martí Figueras

La dansa i el circ caminen junts i moltes companyies es nodreixen d’artistes que tenen un peu a la carpa i l’altra a la sala de miralls. Aquest és el cas de la companyia L‘atapeïda que la formen els germans Pino i Alma Steiener (fills del clown Piero Steiner) i la coreògrafa Elena Lalucat. I com que el circ demana d’una reinvenció constant, aquests han decidit que més que buscar un espectacle de grans figures, de números espectaculars, ni de grans acrobàcies, han apostat per jugar al popular joc anglès Floor is lava, però fer-ho d’una manera més suggerent i juganera: carregats de catifes els tres membres les van desplegant i creant un camí. Munten el seu escenari amb l’ajuda d’un públic al que van cridant un a un, petits i grans ajuden a desplegar i a fixar les puntes de cada catifa.

Però també hi ha un altre element amb el qual jugaran, amb el qual s’uniran, amb el qual competiran, amb el qual s’entortolligaran: una camisa groga canari. Aquesta peça anirà passant de braç a braç, de cos a cos, ballant o simplement com si es topessin de casualitat. És l’element que els uneix més després de les catifes. Correran i saltaran entre elles, perseguint-se, topant-se, muntant un sobre l’altre. Però tot i que al principi no acaba de passar mai res, mai t’avorreixes. Tanmateix al final entre tant treure’s la camisa, aquesta acaba sent llançada lluny del seu abast, en terreny prohibit.  Tot i que al principi juguen amb la complicitat del públic, arribaran un moment en què hauran de fer el pas i superar les seves pors. Primer ho farà ell, embogint, posseït per una mena d’esperit que el fa fer voltaretes, verticals i desaparèixer momentàniament; després vindrà una de les companyes, qui també sentirà un cert frenesí sense les catifes als peus. Però ja convençuts de que poden controlar els seus impulsos, tracten de fer entendre a l’última companya que no li passarà res. Però la por no permet que trepitgi el terra. És l’excusa doncs per fer tot de figures on ella es pujarà pels cossos del seus companys, els trepitjarà i farà tot allò possible per tal de no caure a la seva “lava”.

Com a Latas, aquests tres personatges treballen millor junts, l’harmonia dels cossos sigui abraçant-se a través d ela camisa, fent torres humanes o girant un sobre l’altre per tal d’evitar el terra que crema. Però també caient amb gràcia. Perquè tal com diu la bonica cançó que ballen al final de l’espectacle, no es pot viure sense ensopegar