Esencia

Dansa

informació obra


Dramatúrgia:
Raquel Loscos López
Sinopsi:

Joaquín Cortés, torna al Teatre Tívoli per estrenar el seu nou espectacle "ESENCIA".
"ESENCIA", el seu espectacle més personal en el qual s'acompanya de 8 ballarines, 2 joves bailaoras, 12 músics i 8 veus flamenques.

Crítica: Esencia

12/05/2017

Animal d'escenari

per Montse Otzet

Aquesta vegada Joaquín Cortés no ha fet l’entrada triomfal pel passadís central amb el tors nu i lluint una espectacular bata de cua. Aquest cop el bailaor apareix en una llotja fent estiraments i deixant la nuesa pels torsos de les ballarines que, amb unes espectaculars faldilles, es mouen per terra qual sirenes interpretant una dansa de braços i cabelleres sota un joc de raigs de llum que anuncien allò que vindrà: un espectacle de flamenc al qual ja ens té acostumat Cortés, el segell del qual és molt més a prop d’un gran show, amb totes les qualitats que aquest pot tenir, que no pas el d’un espectacle de flamenc ortodox.

Sens dubte Joaquín Cortés és un artista amb un carisma que trenca barreres i que connecta amb el públic d’una manera immediata,  ja sigui a través del seu ball o per la seva simpatia que el fa que sortir de qualsevol guió establert i dirigir-se al públic micròfon en mà. Malgrat fa tres anys que oficialment no balla i que el seu moviment es veu perjudicat per uns quilos de més, l’artista, generós en el zapateado i hàbil en trobar recursos,  sembra el deliri entre el públic que dempeus es rendeix davant del seu ídol.

Esencia és un espectacle que ve a parlar del somni d’un nen que vol ballar, de les il·lusions, inicis i dificultats del ball. És un viatge, una mirada enrere des d’una realitat aconseguida però que no deixa de créixer.  El muntatge és un seguit d’escenes inconnexes que, malgrat reclama una direcció escènica i dramàtica, avança a bon ritme, deixant palès que el millor de la producció recau en la presència del bailaor i en uns excel·lents músics, ja siguin els del quadre flamenc, veus incloses, com els de corda, percussió, metall i piano. Plegats ofereixen una notable interpretació de la música original d’Antonio i José Carbonell i de Joaquín Cortés; una suggestiva fusió de ritmes flamencs, zíngars, àrabs i jazzístics.

La presència de Nicolás Rambaud, ballarí de dansa contemporània, queda a un segon nivell i grinyola dins el muntatge, com també succeeix en els fragments de dansa contemporània  a càrrec de les ballarines, que assoleixen el seu millor moment en l’última interpretació de caràcter flamenc per tractar-se d’un estil que tenen més assumit.