Espai públic: transformació social, resistència, creació

informació obra


Sinopsi:

Vivim immersos en una societat cada vegada més complexa, amb realitats, comunitats i individus molt diversos que conviuen en el dia a dia de les ciutats, de vegades amb moltes dificultats, i que tenen un «univers mirall» a les xarxes socials. Assistim a un ressorgiment de l'autoritarisme i de la disminució o el control de les llibertats individuals i col·lectives. La informació ens arriba sovint de forma esbiaixada. La privacitat és un bé cada cop més escàs. Proliferen els populismes... L'espai públic és, ara més que mai, el reducte per a contrarestar la deriva d'una societat on són més importants les identitats econòmiques que les identitats individuals o culturals. El carrer esdevé paradoxalment l'espai idoni per a preservar les particularitats que són, en definitiva, la base de la pluralitat. Hem de facilitar un ambient de llibertat cultural sense censura i amb respecte a les diferents expressions. Ens hem d'obrir a nous canals, a nous llenguatges, a noves reivindicacions. FiraTàrrega, en tant que referent de les arts de carrer, vol mediatitzar aquesta reivindicació de l'espai públic com a marc per a l'exercici de la creativitat artística, però també, i de forma indissociable, de les llibertats, dels drets fonamentals, del respecte, de la ciutadania, de la convivència, de la reivindicació i de la transformació social que ens ha de permetre afrontar dignament els reptes de la societat del segle XXI. Volem inaugurar FiraTàrrega 2019 amb un format inèdit i agosarat, que vagi més enllà de les arts escèniques. Volem posar en escena un debat sobre l'Espai Públic a l'àgora de Tàrrega, la seva plaça Major. Per conversar sobre la seva capacitat per acollir la creació artística, el qüestionament de la realitat, el debat social i la transformació. Per dotar de diàleg aquesta nostra comunitat.


Crítica: Espai públic: transformació social, resistència, creació

06/09/2019

Reivindicar l'espai públic, ocupant-lo

per Jordi Bordes

Arrencar una Fira d'arts de carrer amb un debat amè en format tauleta i micro dalt d'una simple tarima és tota una declaració d'intencions. Habitualment, Fira Tàrrega situa la inauguració a l'Hort del Barceloní, un espai de grans dimensions perquè produccions espectaculars deixin amb la boca oberta als milers d'espectadors. Fa dos anys, encara amb Jordi Duran a la direcció artística, es van atrevir a girar el mitjó: proposar una inauguració íntima, en què la base era escoltar el silenci. L'acció va durar 40 hores i va transformar la tumultuosa plaça Major en nu forat negre de silenci enmig del brogit de la Fira, un treball de sensibilitat i honestedat propiciat per Ada Vilaró (UrGENTestimar). Ara, l'arrencada ha estat discurs. Si sembla que el carrer necessita vistositat i potència, la directora Anna Giribet ha volgut deixar clar que fer art al carrer no és només festa, si no que hi ha un discurs compromès i radical immers. El carrer és la garantia de la democratització de la cultura, que tothom hi pugui accedir. Però, explicaven els dos ponents ( Xavier Antich i Àngels Margarit), l'espai públic és, en realitat el punt de trobada amb l'altre, fora e l'àmbit familiar, més íntim. És al carrer on es produeix la descoberta i on, per contrast, cadascú aprén i descobreix com és realment.

Vint minuts abans de la inauguració les cadires ja estaven plenes i costava trobar nu esglaó de lescala de l'església (grada improvisada) per seguir el debat. La sorpresa i l'atenció) del públic va anar per barris. Si es podia seguir bé el debat (en què se sumaven idees més que confrontar-les) des de les cadires, el xivarri anava augmentant a mesura que es distanciava del centre i ja només es podia seguir a partir dels sobretítols en anglès, amb traducció simultània.