Vivim immersos en una societat cada vegada més complexa, amb realitats, comunitats i individus molt diversos que conviuen en el dia a dia de les ciutats, de vegades amb moltes dificultats, i que tenen un «univers mirall» a les xarxes socials. Assistim a un ressorgiment de l'autoritarisme i de la disminució o el control de les llibertats individuals i col·lectives. La informació ens arriba sovint de forma esbiaixada. La privacitat és un bé cada cop més escàs. Proliferen els populismes... L'espai públic és, ara més que mai, el reducte per a contrarestar la deriva d'una societat on són més importants les identitats econòmiques que les identitats individuals o culturals. El carrer esdevé paradoxalment l'espai idoni per a preservar les particularitats que són, en definitiva, la base de la pluralitat. Hem de facilitar un ambient de llibertat cultural sense censura i amb respecte a les diferents expressions. Ens hem d'obrir a nous canals, a nous llenguatges, a noves reivindicacions. FiraTàrrega, en tant que referent de les arts de carrer, vol mediatitzar aquesta reivindicació de l'espai públic com a marc per a l'exercici de la creativitat artística, però també, i de forma indissociable, de les llibertats, dels drets fonamentals, del respecte, de la ciutadania, de la convivència, de la reivindicació i de la transformació social que ens ha de permetre afrontar dignament els reptes de la societat del segle XXI. Volem inaugurar FiraTàrrega 2019 amb un format inèdit i agosarat, que vagi més enllà de les arts escèniques. Volem posar en escena un debat sobre l'Espai Públic a l'àgora de Tàrrega, la seva plaça Major. Per conversar sobre la seva capacitat per acollir la creació artística, el qüestionament de la realitat, el debat social i la transformació. Per dotar de diàleg aquesta nostra comunitat.
Sin espectáculo inaugural, esta edición ha sacado el debate a la calle. La plaza mayor se convirtió en un foro público y contrario a lo que la gente esperaba, no, no salieron payasos del escenario, no hubo magia ni música, y aunque la única danza permitida fue la de las palabras.
(...)
Àngels Margarit, ballarina, coreógrafa y actual directora artística del Mercat de les Flors y Xavier Antich, filósofo, son a priori caracteres bien dispares que Judit Carrera demostró, que pese a lejanía, a todos nos unen más conexiones de las que pensamos. Y quien se pregunte del porqué de todo junto, tal y como como se afirmó nada más comenzada la sesión, sin pensamiento no hay creación. Amén.