Tasca gairebé impossible, això de fer crítica d’un espectacle de
circ, compost bàsicament de números que venen de països llunyans (el més
proper, probablement, Ucraïna) en la recerca incessant que el
responsable del festival, Genís Matabosch, fa durant tot l’any, per
seleccionar els que formaran part dels dos espectacles del festival:
l’espectacle blau i l’espectacle vermell. Quina diferència hi ha entre
un i altre? Cap, si no comptem que cadascun d’ells es compon de 12
números diferents, i que cap d’ells es repeteix en l’altre espectacle.
Tots, però, tenen una qualitat i una vistositat innegables.
La direcció del festival ha aconseguit fer un ‘mix’ equilibrat en
cadascun dels espectacles (en realitat, com diem, col·lecció de
diferents números) perquè amb un d’ells tinguis una idea molt clara de
com està el món del circ en l’actualitat, arreu del planeta, i alhora,
puguis veure l’altre si ets un ‘fan’ d’aquest art antic i ambulant, que
s’està renovant a partir dels diferents moviments i escoles a nivell
global, i perquè no dir-ho, l’esclat d’un fenomen com el Cirque du
Soleil, que l’ha rellançat internacionalment.
Però la gràcia i l’encert de la direcció (i anem a dir-ho, de les
institucions, entitats i empreses que han aconseguit que sigui patrimoni
de Figueres) està en que amb una imatge brillant i modernitzada, en
realitat estiguem contemplant números de circ arrelats en la tradició,
en les diverses tradicions, servides excel·lentment, entre d’altres, per
aquests motius:
El criteri: Ho selecciona la persona adient, que no
perd mai de vista que no cal desvirtuar la tradició per a fer una cosa
totalment adient per a un públic modern.
La mateixa carpa ja impressiona, per la seva
grandiositat, però també comoditat per a acollir un gran nombre
d’espectadors. Quan t’acostes pel carrer, ja t’impressiona, i a dins et
preguntes com és possible que no hi hagi sensació de massificació.
La posta en escena és realment espectacular. Les
llums, el so i el vídeo realcen i ajuden a que el conjunt quedi
brillant, i a més l’espai interior de la carpa és diàfan i permet una
perfecta visió i audició.
El ritme de l’espectacle, alternant les breus
(s’agraeix) presentacions i successió de números i vídeos, per
aconseguir que mai es faci pesat, sota la batuta del Genís.
I per a reblar-ho, els números més votats d’ambdós espectacles,
formen l’anomenat ‘Espectacle d’or’ que es realitza dilluns, i que serà,
per lògica, el que més vistositat i qualitat conté.
Poca cosa més a dir. No és d’estranyar que ara mateix, el de
Figueres, i en només 5 edicions, s’hagi col·locat entre els 5 millors
festivals de Circ a nivell mundial (sí, ho heu llegit bé), i esperem que
els seus responsable se’n surtin en el projecte (que ens van explicar
entre número i número) de museu del Circ a la capital de l’Alt Empordà.
Un veí digne de l’altre gran museu-casa d’un tal Salvador.
