Comentari del 8.5.2014
"Esquerdes" ha trobat un filó, i sobretot, la paciència d'anar trobant la veta. Si l'any passat, van arribar en un espai secundari de la Fira, ara guanyen solera a La Palma. L'espai ha crescut. Dura més temps i segueixen amb la beneïda obsessió d'uns personatges ingenus, lúdics, amb una relació anterior entre ells que elpúblic ha d'anar imaginant. El treball circense és d'un notable desgast físic i equiliibri. La poesia creix entre la noia que canta i carrega el contrabaix i els dos acròbates. Ara, ja no té la vergonyeta de fa un any (que podia recodar aquell gag mític del Tricicle del "Soy un truhán" de Julio iglesias...); es defensa per sí sola. Els dos acròbates es mouen de manera antagònica; l'un és aigua, líquid; l'altre és pal, pedra, austeritat. Però en els ulls hi ha la potència i el joc. El públic no perd passada. Per l'aire de clown i antiheriu, sí, però també per la poesia que genera la combinació d'aquests personatges a més, evidentment, pel magnetisme de l'equilbri, de l'exercici impossible quasi sempre amb una escala al mig de l'acció. Brillant. Mereixen molta atenció dels programadors perquè aconsegueixen sumar circ, moviment, música teatre. És quasi una òpera, un espectacle total ben popular i pròxim a tothom. Un plaer disfrutar-los.
Comentari del 10.5.2014
Es presenta a la Fira Trapezi com un work in progress. Però, pel que es veu, ja és un treball molt solidificat. És cert que caldrà depurar gestos i donar un punt més de gust als persontages. Esquerdes respon bé al joc de sorpendre l'espectador, sigui amb la disciplina de l'escala lliure que arriben a compartir dos artistes, com amb la capacitat de fusionar-ho en altres alçades. Per exemple, penjant-ne una com a trapezi de vàries alçades. Evidentment, que, gronxant-se a uns metres de terra perd la capacitat de caminar, fer volteretes sobre d'ella, però desplega un altre camp que pot tenir molt de recorregut (És aquí on, probablement, la recerca tècnica està més pendent. S'han de poder servir més exercicis penjat a mitja alçada). És molt atractiva la combinació dels exercicis amb l'escala lliure amb les acrobàcies a terra, siguin en solitari, com sobretot en parella: des de l'escala s'arriba a fer una vertical espatlla amb espatlla, per exemple. Bona química.
El contrast de l'entusiasme dels artistes amb la vergonyeta de la intèrpret musical (que s'amaga per moments darrere el contrabaix i sempre renuncia a cap tipus d'equilibri, més enllà del vocal) dóna molt de joc. També les expressions com a veu per donar textures, generalment còmiques. Sí que cal treballar més les actituds (les intencions dels personages: que tinguin un objectiu i que pretenguin convéncer els altres per executa-lo, per exemple).
A hores d'ara, és un treball suggerent, per a un ampli grup d'edats i de coneixement. Perquè si un no es meravella sense ser conscient de la dificultat de l'equilibri, sempre es podrà divertir i rebre la crida al món divertit dels personatges).
