Este no es un lugar adecuado para morir

Teatre

informació obra


Companyia:
Cia. Obskené
Autoria:
Albert Boronat
Direcció:
Judith Pujol
Intèrprets:
Sergi Torrecilla, Òscar Mas, Oriol Genís, Rosa Cadafalch, Pepo Blasco, Xavi Álvarez
Escenografia:
Víctor Peralta
Vestuari:
Giulia Grumi
Il·luminació:
Dani Sánchez
Composició musical:
Marcel Bagés
Interpretació musical:
Alex Reviriego (violoncel)
Sinopsi:

Un jove troba el seu gos, perdut, de fa dies, mort en la carrtera a l'entrada del seu poble. El jove narra la relació familiar amb el gos i, de fet, la situació íntima i fosca d'un germà, un pare, una mare , el veí, un venedor que sempre té una opinió cuinada de veure documentals i ell. Hi ha llocs inadequats per a morir? en tot cas, descobreix la peça, hi ha llocs inadequats per a viure.

L'espectacle s'emmarca dins del cicle  Accent Obskené de la Sala Beckett que es fa del 12 de setembre al 6 d'octubre

Crítica: Este no es un lugar adecuado para morir

13/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

La companyia Obskené arrenca un ambiciós cicle d'espectacles a la Sala Beckett amb una peça d'una poètica notable i un aire tant desesperat com magnètic. Albert Boronat demostrava al Grec d'aquest estiu a Televisió i misèria de la II Transició amb Factoria Escènica Internacional (FEI) de Carme Portaceli, la seva capacitat de cosir escenes còmicament tràgiques, d'un deliri que aconseguia enriolar i, per moments, sentir-se ferit de tanta impunitat. Ara, el text que arriba a les entranyes, utilitza unes imatges poètiques, doloroses, que ressonen molt endins i que els actors liderats pel jove (Sergi Torrecilla) dibuixen una família desmembrada, d'amargs records i secrets amagats al costat del llorer del jardí. El gos, mort a la carretera que apareix com a base de la trama d'arrencada, en realitat, és el reflex de la seva estranya buidor. 

La peça, per preciosista en les imatges ("el retrovisor d'un cotxe capta la nova realitat"), compta amb un contrapunt còmic i ben justificat en la trama: un venedor de tot que li agrada ficar cullerada i explicar les descobertes fruit de seguir amb atenció els documentals de la televisió. Un personatge que oxigena i, alhora, mostra com l'acció del pare la repetirà el fill petit. Tots els actors mostren uns personatges perdedors que saben presentar la buidor com un alè dens.

 L'ambientació, amb el soroll de ràdio, el fil musical que evoca amb bon olfacte una road movie intranscendent completen un espai tant buit com contundent. No hi sobra res. Bon treball que demana l'atenció de l'espectador per anar esbrinant les raons amagades dels personatges. Les claus hi són, com en les emissores sense sintonitzar bé... cal trobar-les i furgar en el propi interior per descobrir alguna que altra vinculació amb els personatges d'escena.