Estima'm que tinc pressa

informació obra



Autoria:
Xucrut Teatre, Harold Pinter
Intèrprets:
Ainhoa Roca, Albert Requena, Fragel, Alícia González Laá
Composició musical:
Fragel
Il·luminació:
Natàlia Ramos
Sinopsi:

Creiem en romanticismes...? Tenir fills... És possible l'amor per Internet? Tenim temps per estimar? De què s'alimenta el desig?
El teatre de la companyia es basa en la creació i l’elaboració pròpia. La realitat és la seva gran font d’inspiració, les vivències personals i properes són l’aliment de què es nodreixen.

Crítica: Estima'm que tinc pressa

22/04/2016

Amor desesperat, sexe desenfrenat

per Jordi Bordes

Xucrut Teatre és una companyia de creació col·lectiva que construeix les obres a partir de les seves pròpies obsessions. En el seu quart treball afronten els límits de l'amor. Amb una notable nuesa, s'enfronten a l'abisme de la relació de parella. Fins a quin punt és castradora i quins límits s'està disposat a creuar pels gustos sexuals de l'altre?

Els personatges viuen una malaltissa disfunció entre l'amor i el sexe. No saben conciliar l'un amb l'altre i, vist que els coarta la llibertat personal, decideixen iniciar aventures amb terceres persones. És un tema fosc, amagat habitualment, que la companyia decideix pujar-la a escena amb una suggerent música en directe i un espai escènic, construït fragmentàriament. Quan una persona no es concep tal com és, amb les seves contradiccions, dificilment trobarà la felicitat. 

Tot i les aventures sexuals (només indicades, mantenint un pudor que potser no ajuda a empatitzar amb l'escena, ni tampoc a provocar l'espectador) la peça acaba tenint un cert aire conservador, autorepressiu, com culpabilitzant les pulsions sexuals individuals. També és cert, que la mirada no busca un realisme, si no que trasllada les accions a una certa caricatura emblanquinant el rostre dels actors, per distanciar-los de la veritat. La peça impacta en una coreografia final en la que revela els buits d'una relació que mai podrà ser complerta. Així, l'amor no troba amb qui complementar-se i construir un futur engrescador; hi ha sensació contínua de brutícia, de desesperació, d'engany.


(Atenció, comentari realitzat a partir d'un passi, una setmana abans de l'estrena)