Estúpids

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Blanca Bardagil i Ferran Rañé
Intèrprets:
Ferran Rañé
Direcció:
Blanca Bardagil
Il·luminació:
Jordi Llongueras
Escenografia:
Jordi Dorado
Sinopsi:

Un dia va caure a les mans de l'actor Ferran Rañé l'assaig "Les Lleis fonamentals de l'estupidesa humana", de Carlo Maria Cipolla, un reconegut professor d'història econòmica. En aquest divertit assaig sobre l'estupidesa, Cipolla qualifica la gent "estúpida" com un grup més poderós que grans organitzacions, com la Màfia. Un grup, els "estúpids", que pot aconseguir efectes devastadors per a la nostra societat. Fascinat per aquest text, Ferran Rañé ha construït un espectacle original i divertit que va estrenar-se al Teatre de l'Aurora.

A Estúpids el públic assisteix a la conferència magistral d'un prestigiós professor universitari retirat. En Lluís Guiu, el seu ajudant, esborra-pissares, una mica babau però murri, adverteix el públic que el professor arribarà tard, però que ell pot fer la conferència perquè se la sap de memòria. Aquest curiós personatge ens conduirà al seu món entranyable, al del professor i al de les seves tesis acadèmiques.

Ferran Rañé és un dels grans actors del teatre català. Als escenaris ha protagonitzat Uhhhh! o Makinavaja el último choriso i ha participat en diversos espectacles de Dagoll-Dagom i Els Joglars. A la televisió l'hem vist a La Riera, El Cor de la ciutat, Quico el progre, Majoria Absoluta, entre d'altres...

Crítica: Estúpids

19/02/2014

Riure de l'estupodesa (per no plorar)

per Toni Polo

Fa goig parlar de l’estupidesa. Més en aquests temps (més aviat, al llarg de la història, d’acord) en que un no pot evitar posar cares (públiques, efectivament, les mateixes en les que ara estarà pensant el lector!) aquesta condició humana. Aquest és el principal reclam de l’obra que interpreta Ferran Rañé sota dirección de Blanca Bardagil, responsables, tots dos, del text, inspirat en Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana, de Carlo Maria Cipolla. Rañé fa de Lluís, l’infal·lible i fidel esborrapissarres del professor. Tan fidel que, davant el retard del seu idolatrat inetel·lectual, ens donarà ell mateix la conferència sobre l’estupidesa. Se la sap de memòria. I se sap també els gestos, les entonacions, les cares que posa el professor.

El text és intel·ligent i delirant quan el professor (perdó, l’esborrapissarres) disposa sobre els quadrants de l’univers les quatre categories de l’estupidesa. I ens explica que hi ha intel·ligents, càndids, malvats i estúpids amb totes i cadascuna de les lletres. Tot en funció del rendiment que treuen de les seves accions i del dany que provoquen en els altres. Els malvats (i estúpids) ocupen el quadrant més llaminer, copat per bancs, fons monetaris internacionals, polítics, més polítics, dolents, més polítics, algun empresari (segurament, amic d’algun polític)... Ah, i algun polític més!

La situació és delirant i té un final insospitat. La sala Leopoldo Fregoli de La Seca és l’escenari ideal per convertir el públic al teatre en els assistents a una conferència. La gent riu de valent. Hi ha estones, però, en que l’escena és massa embafadora i el servilisme del bidell es fa una mica pesat (esclar que ho és, de pesat, el Lluís...!) i previsible.