Exceptions to Gravity. Avner the Eccentric

Teatre

informació obra


L'humor és intel·ligent quan atempta contra les formes establertes. Sigui el poder dels homes o el de la Natura. Avner the eccentric és un August, cuintat durant dècades als escenaris i que va fer aflorar la seva llavor a l'escola de Jacques Lecoq, una escola per on han passat artistes com Toni Albà, Sergi López, Jorge Picó, el duet de Titzina Teatro... Un treball per a tots els públics en què l'absurd es casa amb la màgia, i amb una expressivitat inequívoca que garanteix riures i sorpresa.
Autoria:
Avner the Eccentric
Direcció:
Avner the Eccentric
Text:
Avner the Eccentric
Producció:
Yllana (distribució)
Sinopsi:

Diuen que la llei de la gravetat és universal, però l’humorista Avner Eisenberg n’ha trobat una pila d’excepcions. És un mag? No ben bé. Un malabarista? Tampoc. Després de quaranta anys fent riure a tot el planeta, tenim el luxe de poder veure el gran Avner, considerat pels crítics “un dels clowns més grans de tots els temps”. Té un domini del cos extraordinari, après a París gràcies a Jacques Lecoq, el mestre de Sergi López o Toni Albà, i aconsegueix recargolar-nos de riure a base de milers d’enginyosos gags entre el circ i la màgia, entre el mim i l’absurd. Tan versàtil i silenciós com Keaton i Chaplin, els grans actors del cinema mut, Avner ha construït el millor remei contra tots els mals del món: una hora i quart de riure sense parar.

* Espectacle per a tots els públics. Recomanat a partir dels 6 anys.

Crítica: Exceptions to Gravity. Avner the Eccentric

01/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Avner és un excèntric bregat en mil escenaris. El domini que té del seu material és absolut. Això li exigeix trencar contínuam ent el seu virtuosisme còmic amb les aparicions del públic. és la fórmula perquè eviti d'activar el pilot automàtic. Les seves pujade si baixades a platea són contínues. Sempre busca el joc amb les noies i les mares. Els nens, que voldrien apuntar-s'hi, han d'acontentar-se en veure com és la mare la que departeix amb l'actor.

Si tortell Poltrona és capaç de fer equilibris amb una pila de cadires de vímet, Avner es decanta per l'escala d'alumini de vuit trams. I amb una ploma, i amb un paper, i amb tres bats de bèisbol. La seva capacitat acròbata (envejable per un cos que ja porta moltes hores de vol però és manté àgil i obedient a la velocitat d'un cervell sobreexplotat) és només un dels camps on Avner extreu la sorpresa, la incredulitat. Pot fer veure que es menja una cadira, que s'atipa d'un menú de tovallons de paper, que una escala surt flotant quan les seves mans ho ordenen... 

On demostra la seva qualitat és amb el joc més senzill i vist. Però que ell ho fa nou:Agafar el barret caigut, alarga-se i escorçar-se els braços fisn que estiguin igualats... Amb aquets títol, sembla que el pallasso busqui contradir la gravetat. I aizquest és el major dels reptes d'aquests artistes, molt acostumats a la patacada (sempre provocarà riallades descontrolade,s sobretot de la canalla). Ell també cau, i tant, s'emplasta contra les escales, es pessiga el dit amb l'escala, s'embarbussa amb una construcció de gots que acabaran sent una encissadora noia... de moviments líquids i ondulants. La seva gravetat és ben humana. Tant normal com la capacitat d'escupir aigua en tres canals diferents alhora. El que sí que és d'un altre món la seva elasticitat, el seu joc continu (d'on ha tret aquella mascota-tovalló de roba?) que sempre tanca i la capacitat de connectar. Té molt de Tamariz però sense pronunciar una paraula i amb l'humor a la cartera, en comptes de la màgia (aquest ja seria un altre combat amb la física, en tot cas...)