Experimentación Psicobotánica

Teatre

informació obra


Autoria:
Ada Vilaró , Josep Perelló
Sinopsi:

Projecte artístic vinculat a les arts de carrer i a les arts visuals nascut d'un encàrrec específic de FiraTàrrega a aquesta artista uruguaiana i que té a veure amb una mirada crítica a l'explotació agrària del territori. El punt de partida d'aquest treball s'inspira en el Manifest de Vallbona impulsat arran de la construcció del canal Segarra-Garrigues i que planteja una mirada respectuosa, d'inspiració humanística, al territori i defensa la fixació de la població local, la posada en valor de la indústria agroalimentària, el manteniment dels valors mediambientals i patrimonials i la seva projecció exterior.

Espectacle inclòs al programa de Suport a la Creació de FiraTàrrega 2017

Crítica: Experimentación Psicobotánica

13/09/2017

Una recerca que acaba en una exposició

per Jordi Bordes

Consta com a instal·lació al programa de Fira Tàrrega. Però ha estat un dels projectes de creació que l'equip artístic ha impulsat aquest estiu. El treball es limita a unes projeccions d'entrevistes i tam bé a un passeig pel costat del canal, ple d'aigua, en un terreny de terra ben seca. Sense construir cap representació, la recerca s'ha convertit en un document que raona com es va decidir aquesta obra faraònica i quins són els impediments que la fan insostenible. Però, el més interessant de la vista d'aquest petit espai, és com s'ha integrat  al debat (també quedant-se a l'espai, obrint al diàleg, tot responent les preguntes dels curiosos, que desconeixien els problemes d'aquesta inversió cabdal per al territori) els pagesos i veïnat de la zona. A la desolada sala de Cal trepat, hi han posat plantes i busquen solucions peraquest atzucac. El canal no pot garantir la transformació de les terres de secà en horticultura o fruiters. Perquè ho impedeix el Pla SEPA de protecció de fauna autòctona i perquè caldria una gran inversió dels pagesos, que no estan disposats a fer-ho (bàsicament,perquè implicaria assumir despeses de manteniment i un preu de l'aigua que no permet la sostenibilitat econòmica de la collita. La proposta de Pamela Montenegro és que els assistents a la instal·lació facin propostes constructives. Totes passen, a jutjar pels fulls escampats al mosdtrador de Cal trepat, que l'única alternativa és la construcció d'un espai d'oci i excursions, amb l'aigua com a element lúdic, sigui dins del canal o construint algun llac artificial on practicar esports d'aigua. 

La terra del costat s'anirà desertitzant, reflexionen els que s'han quedat a parlar sobre el futur del canal. Tot i la poca visió econòmica del projecte, tothom entén que cal fer alguna cosa perquè les comarques d'interior tinguin estímuls per a què els joves es quedin i puguin viure amb projectes que mantinguin, mínimament, el territori actiu i amb atractius tursítics (si no hi ha més alternativa) per atraure un turisme interior, que li agradi respectar el Medi Natural. Tesi sense teatre, però que és visduca pels veïns com a actors d'aquesta realitat paradoxal.