Exprés

Teatre

informació obra


Direcció:
Javier Galitó-Cava
Intèrprets:
Adeline Flaun, Eduardo Telletxea, Jordi Gilabert
Il·luminació:
Nino Costa
Sinopsi:

La ciutat pateix una inexplicable apagada.

Enmig de la foscor, dues cuques de llum són atretes per la llum de la justícia; una dona, desesperada per proporcionar un millor futur a la seva filla, i el seu amant, segresten a la nena per aconseguir que el pare pagui, com a rescat, les pensions endarrerides.

Quan l'èxit del pla sembla assegurat, la foscor arrenca amb violència els seus íntims conflictes, evidenciant que l'amor no ens fa millors delinqüents. Aquest punt de llum al que la Nati i el Caramelo volen decidits, oculta irònicament el parany més dolorós.


Crítica: Exprés

05/03/2015

Massa maldat en tanta foscor

per Jordi Bordes

El text de Quique Culebras remet a una baixada als inferns amb bitllet d'alta velocitat. Tot allò que pot ser cruel, ho serà més en la següent escena. Amb una violència, a vegades explícita i, altres, implícita. Té un aire del "Purgatorio" de Castellucci perquè situa les reflexions d'una mare (amb un comportament a l'abisme de l'abús) en un moment que pot ser determinant per a la seva filla d'uns 10 anys. La peça, però ensopega amb moltes ombres dels personatges. Massa, per fer-ho creïble. Semblen fragments de trames de microteatre enclastat sota la pell de dos personatges, evidentment perdedors i en una situació de fragilitat i de trencar una nova frontera de l'ètica. Volen fer justícia pel seu compte però es fan trampes al solitari i així, van modificant al seu gust les normes de joc, les condicions d'un segrest exprès.

La posada en escena al Tantarantana  aprofita els recursos escènics però obvia que és indispensable aixecar la veu per fer-la clara més enllà de la segona filera de cadires. I és que "Exprés", fins ara, s'ha fet en domicilis, una de les característiques de TeatrodeCerca. El compromís dels dos actors és innegable i pateixen els girs de la peça, quan aparentment és una situació continuada, sense talls, que podrien imaginar temps perduts en què justifiquessin els canvis de comportament d'aquests segrestadors de pega. Com a "New order", "Burundanga" o "El rei borni" programen  un segrest amb poca traça (tot i que pretenguin respondre als cànons de les sèries policíaques de la "tele") per a una raó, aparentment justa. De la comèdia tipus Morrtadelo i Filemó van caient a una trama més dramàtica, en què es coneixen les mancances, els buits, les pors dels protagonistes. Però s'han de presentar amb un cert ordre i amb uns actors que digereixin bé cada nou infern on passa el seu personatge.

Trivial