Arribada l’evidència de la vellesa, Helena, esposa d’Ulenspiegel (que en altres temps fou un heroi nacional que s’enfrontà a la tirania de Felip II) necessita que el seu marit es relacioni amb ella d’igual manera que quan eren adolescents. Aquesta necessitat de la dona gran per sentir-se jove i apassionada sobrepassa a Ulenspigel que tan sols vol descansar i passar els darrers dies tranquil·lament.
A la casa del matrimoni hi arriba un ancià Felip II amb la intenció d’enfrontar-se a Ulenspiegel en un combat final que l’ajudaria a recuperar la idea de l’heroïcitat perduda. Ulenspiegel, però, es nega a lluitar; és massa vell. Helena queda fascinada per l’aparent força i decisió de Felip II i decideix canviar l’apatia del seu marit per la joventut d’esperit del seu rival.
Aquesta decisió ho canviarà tot.
La companyia Ignífuga, que ha presentat recentment amb èxit un altre dels seus espectacles al Círcol Maldà, 'La norma de l'extinció (Platonov)', d'Anton Txèkhov, proposa ara al Teatre Tantarantana la gairebé descoberta per als espectadors catalans del dramaturg i poeta holandès, Peer Wittembols (Bergen op Zoom, Països Baixos, 1965), amb un text dels que es deixen paladejar, molt poètic, i amb tres personatges que arriben a la decadència a través de la vellesa i que hi reaccionen amb tres actituds diferents.
Per una banda, la vella Helena no admet la decrepitud i demana al seu espòs, Ulenspiegel, que la desitgi amb la mateixa passió que ho va fer en l'etapa de joventut. Aquest, en canvi, aspira només a passar els dies en un estat de repòs o gairebé letargia. D'altra banda, el rei Felip II, es presenta davant la parella per reviure un temps passat i per tancar una ferida oberta de joventut. En un espai dividit horitzontalment en dos: frontal i de fons, s'estableix la divisió entre els desitjos i la realitat. Davant, Helena es rebat en un terra blanquinós, gairebé amb aparença de salnitre. Darrere hi ha el temps que flueix en una cadira de braós davant d'unes taules farcides sofisticadament de tota mena de menges. (...)