Que se sàpiga, actualment només hi ha una ciutat que permet el trànsit d'un elefant pel centre de la ciutat. Va a sobre d'un artefacte que empudega i diverteix. Si altres anys, pels volts de l'avinguda de Sant Jordi es trobaven petjades (adhesius que indicaven la proximitat d'un espai d'actuació de Trapezi similar als peus emulant classe de ball de saló, que posaven els de Sismògraf al pas zebra), ara, l'animal viatja còmodament i sense necessitat d'aixecar una cama. a sobre seu, s'hi penja el mestre de cerimònies que va convidant el públic a seguir-los. En les diverses parades troben sorpreses en forma de petits números de circ. Des de la sempre absorbent roda CyR a una mena de perxa xinesa que puja fins a tres trams (fins als 2,5 metres de terra, com a mínim), i que aguanta un portant des d'una estructura fixada a les seves espatlles.
Força, joc, diversió, sorpresa... i música. Perquè l'elefant passaria massa desapercebut si no fos pel petardeig del vehicle on hi va muntat i per la música de tabals i trompetes de la banda uniformada. L'espectacle itinerant és el que ha sabut conjugar millor les acrobàcies amb la gent, la connexió de la ciutat al festival ve molt motivada per aquesta acció, ja tradicional, i sempre celebrada pels pares amb canalla de totes les edats.
El Trapezi coincideix enguany, novament, amb la campanya municipal. Els cartells dels alcaldables conviu amb l'elefant més festiu. Hi ha tradicions, com el vermut, que són molt d'aquesta fira de circ que després que es desentengués Vilanova i la Geltrú d'aquest festival que celebraven compartint cada any (i amb la capvuitada a l'altra municipi) esdevenen una icona pròpia.
