Trossos de realitat condimentats amb divertides ficcions vistes des de la talaia d'una simulada petita sala de cinema giratòria: una gran caixa amb una obertura com a pantalla. El muntatge-instal·lació 'Fittorama' ('Panorama' és el títol original), ubicat a la Rambla Nova de Tarragona, ha estat un dels espectacles més celebrats de la 10a edició del FITT Noves Dramatúrgies, el Festival Internacional de Teatre de Tarragona. Presentada com una experiència cinematogràfica virtual, es converteix en una caixa de sorpreses que durant el seu lent desplaçament de 360º (fa 5 girs) construeix una pel·lícula en què conflueixen realitat i fantasia. La gran finestra-pantalla limita la percepció visual i en rotar et va descobrint la realitat exterior transformada a poc a poc en pur teatre. Les interaccions i el joc de mirades se sumen a les ficcions proposades per la companyia que, sota la direcció de l'australià Tom Greder, establert a Suïssa, aconsegueix crear una singular i molt divertida experiència interactiva viscuda des de diferents angles i rols.
Una vintena d'espectadors entren i s’asseuen a la estructura giratòria per passejar la seva mirada de manera inèdita sobre tot allò que l'envolta i presenciar un còmic “curt” de ficció “filmat” al moment. Els que no hi entrin poden participar com a intèrprets seguint les explicacions dels artistes. Ells seran els protagonistes i experimentaran el món entre bastidors i les seves presses. Són breus històries d'uns 15 minuts, on sobrevola l'esperit de Jacques Tati. Entre elles, una hilarant recreació de ‘Romeu i Julieta’, amb lluita entre Capuletos i Montescos a càmera lenta, però amb final feliç i casament, o l'anomenada ‘Boogie fever’, en què acaben tots ballant. I després, en tercer lloc, hi ha els observadors i tafaners, que hi passaven per el lloc i també entren a formar part, amb les seves reaccions, de l'espectacle. Avis asseguts en un banc que són sorpresos per les mirades curioses del públic de la caixa, un nen preguntant a la seva mare què és allò, el conductor que gairebé xoca en desviar la vista cap al xou, els ocupants d'un trenet turístic que intercanvien salutacions amb els espectadors de la instal·lació… La màgia de l'inesperat.
L'estructura, elevada i giratòria, permet a més a més una percepció de l'entorn insòlita, com deien dos tarragonins que havien descobert 'una altra' Rambla Nova. Una excel·lent proposta per a tots els públics i ideal per a festivals. “És tan simple i ho té tot”, resumia encertadament una espectadora.
