Flamenco queer

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Flamenco Queer neix l’octubre del 2019, fruit de la unió del bailaor badaloní Rubén Heras i el guitarrista londinenc Jero Férec. El projecte ens proposa un flamenc que parteix d’una factura més tradicional però que a partir d’una reflexió performativa sobre la identitat, acaba reivindicant la inclusivitat en el flamenc. Flamenco Queer porta a escena, a més, la confluència de la comunitat queer, travesti i flamenca que va gaudir d’una presència saludable als barris del Raval i el Poble-sec a principis del segle XX.

En col·laboració amb Ana Brenes (cante) i Jesús Campos (percussió), Flamenco Queer ens proposa un espectacle dinàmic i estèticament únic, sempre a la recerca de la representació interseccional entre artistes, amb l’objectiu de donar visibilitat a la presència i l’aportació queer en tots els aspectes de la cultura flamenca, tant l’actual com la històrica. Dalt dels terrats, així doncs, Flamenco Queer ens farà pensar en l’herència cultural híbrida de la ciutat, a través d’un espectacle màgic i colpidor. Una nit de duende queer als Terrats!

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Flamenco queer

18/06/2022

La frescor de compartir mirades diferents

per Jordi Bordes

Recuperar les terrasses vol dir compartir un espai comunitari. Observar des d'una talaia insòlita i palpar la frescor del capvespre. Terrats en Cultura és un descobriment doble: a l'espai i a la proposta. En aquest entit, Flamenco queer és un títol ideal per a iniciar-se. Perquè permet aproximar-se sense el rigor del coneixement dels pals flamencs, si no amb l'ànsia de recuperar l'alè i edificar relacions amb mirades i palmes. Que aviat és dit. Com en un tablao (Flamenco voyage) però amb el cel com a sostre. I sí, el títol no enganya i la presència d'un bailaor queer, amb un vestuari carregat de tuls que deixa entreveure el pit del bailaor o que confon entre faldilla llarga i pantaló per sota. La combinació amb el trio (cante, guitarra i percussió) amb el taconeo és de rellotge suís i, en canvi, es nota un anar construint , ampliant les estrofes, pujant el volum de la repicada de talons amb una sola mirada de l'escanari a les cadires.

Ruben Heras és expressiu i intens en la mirada dalt i sota de la tarima. Imposa el ritme i la força de cada frase. sigui cantada, tocada a la guitarra o ballada. Jero Férec és un guitarrista atent, que fa ballar els dits pels trastes a una gran velocitat i precisió i que extreu del seu cor de músic londinenc una ànima flamenca insòlita però pura. Al cante, Ana Brenes canta amb una claredat cristal·lina cada vers d'aquest ballarí que es pentina amb pinta de seda o que balla pels terrats, lliure. I Jesús Campo és una percussió de base, que va fent més complexa amb contrapunts que repica amb el tambó o el plateret. Ritme inacabable, també el seu solo. El conjunt sona compacte. Coincideixen en la seva connexió amb el flamenc, amb la manera d'entendre i compartir l'art i els sentiments. Ballen i canten amb el desig d'arribar a l'apoteosi final, a la bulería en la que tots pugen a la tarima

El vestuari és fantasiós i coherent a la proposta de denúncia festiva per entendre la vida amb la sexualtat que es vulgui. Els terrats van ser espais semiclandestins durant el franqusime on es permetia (d'amagat o no) fer accions que no eren permeses al carrer. En aquest sentit, un cant íntim al món queer (abans d'un Pride que envairà amb les seves rues de pell musculada i sofisticats complements) reconforta i genera una complicitat gernana.