Flamenco voyage

Dansa

informació obra


Coreografia:
Ramón Oller
Sinopsi:

FLAMENCO VOYAGE és un viatge per diferents quadres del flamenc on trobar no només passió, sinó també la brillantor i la dimensió d´un gran espectacle: una vetllada única gaudint d'una forma d'expressió que ens representa al món sencer.

Viu una experiència completa que ofereix la possibilitat de degustar un menú de tapes i/o beure una copa en un ambient simpàtic i acollidor.

El flamenc és bellesa, el flamenc és un gran art. La dansa és un art universal, el ball flamenc és universal.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Flamenco voyage

12/06/2022

La festa del tablao

per Jordi Bordes

El coreògraf Ramon Oller ha tornat a Barcelona amb una coreografia pensada per al públic de la sala Aquarel·la. La proposta és ambiciosa. N'hi ha prou en veure el vestuari de Mercè Paloma, que desplega l'armari amb molta imaginació, i que permet ballar zapateado però també incorporar moviments indis de Bollywood, vestits de nit de soul americà amb unes plomes que ben bé podrien vestir a un conjunt d'El llac dels cignes. El moviment d'Oller també desborda. Amb tres bailaores (María Fernandez, Melisa Maciuk i Montserrat Selma), de gran potència, que pinten amb caràcter diferent la manera d'abordar el ball: es complementen entre elles. Els quatre bailaors també trenquen la rigidesa i verticalitat clàssica i desenvolupen passes i salts de contemporània calçat amb uns pantalons d'amplia cintura (els cobreix fins als ronyons, quasi). El contrapunt, el to de cabaret, l'imprimeix l'aparició de Kyra Shimai. És el cop de vent que dona temps als canvis dels ballarins i alhora que retorna la sensació de festa de tot tablao. Perquè, ja des del principi, la gent de l'Aquarel·la volen que el públic escalfi palmes i s'atreveixi a cantar "olès" sonors amb una breu intervenció de copla i ball fresc entre les taules. El tablao té, per definició, un ingredient de festa compartida, de trencar les fronteres invisibles entre les taules dels espectadors i de fer desaparèixer la quarta paret perquè flueixi l'energia entre el públic i l'escena.

Flamenco voyage està coreografiat per agradar. Perquè arrenca amb trios i duets que ensenya la versatilitat del moviment per a interpretar una mateixa tonada i perquè es proposa un flamenc que va abraçant altres formes de ball i altres músiques, arranjades amb colors de ranxera, de country, oriental... Es indiferent quin regust aflori. Sempre el flamenc sura i es fusiona amb els matisos de cada cultura i sonoritat. Oller descriu petites històries d'amor i desamor (per exemple), procura mantenir els rols de les parelles però, per sobre de tot, il·lustra una mena de viatge al voltant del món que és festiu, de compartir cultura i empatitzar amb la diferència.

Seria injust no destacar el treball dels set bailaors. Que són tot energia i també que marquen diagonals amb els cossos i molinets amb els braços precisos. El moviment queda enquadrat com si fos una postal. Com si l'enfocament amb la càmera sempre fos nítid, sense les boires que la difuminen. Són uns cossos fibrats que disfruten ballant i que ho transmeten, cadascú amb la seva naturalitat. Conforma un mena d'arc de Sant Martí, perquè tots es complementen i cadascú té la seva particularitat. Ballen com si fossin les set notes de la partitura. I Kyra, és clar, revoluciona i desfà els encanteris. És necessari perquè la peça torni al punt inicial i es desenvolupi una nova fórmula de persuassió coreogràfica.