Follow me

informació obra



Companyia:
Be Flat
Sinopsi:

Duet que eleva l’acrobàcia a una nova dimensió, interactuant amb l'entorn urbà de manera acrobàtica/teatral i compartint situacions quotidianes amb els espectadors/seguidors. El carrer esdevé un escenari que té les façanes com a fons, les llambordes com a pista de ball i les botzines dels cotxes com a paisatge sonor. Un enfocament estimulant que qüestiona les convencions, on cada actuació esdevé única i on el públic és conduït a exercitar la seva creativitat.

Crítica: Follow me

10/09/2023

Espectacularment participatiu

per Alba Cuenca Sánchez

Els imperdibles de Fira Tàrrega són com els premis grossos de la loteria de Nadal: cada any n'hi ha alguns, però no saps quan apareixeran. Aquest any un dels premis va arribar per a molts el segon dia de la fira al matí, quan els belgues Be Flat ens van oferir el seu particular recorregut pels carrers de la ciutat.

Des de la introducció de la peça, els acròbates Ward Mortier i Thomas Decaesstecker ens demostren que van a totes. La primera vegada que els veiem estan al capdamunt d'una paret, i des de llavors i fins al final no pararan de sorprendre'ns. Durant la funció, els seguim en una passejada delirant pels carrers de Tàrrega amb tota mena d'acrobàcies. Escalen parets, salten pels balcons, guimben i fan cabrioles impressionants amb una aparent facilitat. El que més ens fascina és que no hi ha grans dispositius: veiem a dos nois molt normals, amb samarreta i texans desgastats, que en tenen prou amb el seu cos per fer impossibles amb rapidesa i agilitat.

Però si la peça funciona tan bé és perquè va més enllà de la "simple" exhibició de facultats. Hi ha una altra capa tant o més important: la connexió amb el públic. El to despreocupat, l'humor i l'energia que desprenen es contagien ràpidament. Des del principi demanen al públic que participi de diverses formes, fent-nos sentir part indiscutible de la peça. Pràcticament no els calen paraules per comunicar-se, en tenen prou amb el cos i la mirada per fer-nos entendre el que volen que fem i posar-se'ns a la butxaca. Des del més petit fins al més gran col·laborem en la peça entre bromes i exclamacions de sorpresa, generant una atmosfera de comoditat i equip. Tens ganes d'ajudar-los perquè t'ho estàs passant bé.

Una altra virtut imprescindible per a l'espectacle és que els artistes saben adaptar-se a l'entorn: a l'espai físic, amb un terreny de joc diferent a cada indret on actuen; al públic, per exemple movent a la nena amb què volen interactuar cap a un lloc des d'on tothom la vegi, i a les persones que es troben pel camí, saludant al senyor que ha sortit al balcó on acaben de pujar – un altre dia parlem de com ha de ser viure a Tàrrega i trobar-te cada any amb tota mena d'excentricitats-. De moment, ha tocat el primer premi gros de la fira, una aposta per a totes les edats i espectacularment participativa.