Frida

Dansa

informació obra


Companyia:
Ballet Contemporani de Barcelona
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Ballet Contemporani de Barcelona
Direcció:
Amèlia Boluda
Coreografia:
Amèlia Boluda
Intèrprets:
(ballarins) Xavier Auquer, Darío Barreto Damas, Amèlia Boluda, Bebeto Cidra, Anna Hierro Estorach, Roser López Espinosa, Sara López, Paloma Muñoz, Joan Palau, (veu) Rosalia Vila
Composició musical:
Xavier Maristany
Ajudantia de direcció:
Bebeto Cidra, Col·laboració artísticca Carlota Subirós
Il·luminació:
Pere Anglada
Escenografia:
José Menchero
Vestuari:
Antonio Belart
Interpretació musical:
Roger Martínez (saxo), Pere Navarro (trompeta), Jordi Gómez (trombó), Joan Palà (caixó)
Sinopsi:

El Grec aposta per la recuperació de la memòria coreogràfica tornant a posar en escena una peça de dansa sobre l’artista mexicana Frida Kahlo que el Ballet Contemporani de Barcelona va estrenar el 1993.

Aquest 2014 es compleixen seixanta anys de la mort de la pintora mexicana Frida Kahlo, i també vint-i-un de l’estrena, al Festival de las Artes de San José (Costa Rica), d’una coreografia d’Amèlia Boluda sobre l’artista, amb música de Xavier Maristany i interpretada pel Ballet Contemporani de Barcelona. Aquest col·lectiu, nascut el 1977, va ser pioner de la dansa contemporània a Catalunya i els anys noranta va portar Frida per teatres d’Amèrica del Sud i Europa. Ara la creació torna a escena revisitada sota una mirada actual, en el marc d’un projecte d’Amèlia Boluda per a la recuperació del patrimoni artístic i coreogràfic recolzat pel Grec. La relació turbulenta que Kahlo va mantenir amb el pintor Diego Rivera, els seus amants, els artistes revolucionaris amb qui va compartir els ideals, el dolor i la seva alegria vital, formen part de l’obra, amb un llenguatge narratiu fragmentat que ara mostra, a més del món personal de la protagonista, el moment que vivia el poble mexicà en la primera meitat del segle XX. En aquesta nova versió, els músics pugen a escena i comparteixen espai amb uns ballarins que retraten les vivències d’una Frida Kahlo convertida en icona universal.

Crítica: Frida

26/07/2014

Els mil instints de Frida Kahlo

per Jordi Sora i Domenjó

Deia la Frida Kahlo: "Lo único que sé es que pinto porque lo necesito." I el Ballet Contemporani de Barcelona, 20 anys després, recupera aquest homenatge a la pintora amb moments de plasticitat, ball enèrgic, música excepcional en directe, simplicitat escènica, simbologia efectista i desplegament màgic. 

Però el temps no passa debades, tampoc per a una coreografia...

Pots llegir la crítica sencera en l'enllaç: