La dansa és un llenguatge universal que transcendeix tota mena de barreres. El parlen d’una manera fluïda i fent servir un vocabulari suggeridor, auster i precís, un dels grans investigadors del moviment del nostre temps i els seus còmplices.
Torna al Grec el coreògraf nord-americà William Forsythe, que va ser director del Ballet de Frankfurt des del 1983 fins al 2004 i que actualment és un dels principals noms dedicats a l’estudi del moviment. La seva empremta s’ha vist en moltes coreografies d’altres autors vistes al Grec Festival de Barcelona i l’any 2009 ens va mostrar l’aspecte més lúdic del moviment portant a la Sala Oval del Museu Nacional un gran castell inflable o, amb el Nederlands Dans Theater- NDT 1, en l'espectacle inaugural del Grec 2023. Ara torna a la ciutat amb una nova peça de dansa en la qual ha reunit sis ballarins excepcionals que exploren les arrels i els orígens de la dansa folklòrica, el hip-hop i el ballet, i mostren els seus diversos orígens i llenguatges a través de la comunicació física a l’escenari: Rauf RubberLegz Yasit, batejat així (“cames de goma”) per la seva capacitat de fer contorsions miraculoses amb el seu cos en formes i posicions impensables; Lex Ishimoto, format en molts estils de dansa diferents; Riley Watts, artista de dansa multidisciplinari; el ballarí i coreògraf albanès Brigel Gjoka, i el col·lectiu de dansa JA Collective, una col·laboració creativa entre Jordan Johnson i Aidan Carberry. En un diàleg fascinant, els ballarins aprofundeixen en les semblances i diferències entre els estils respectius de dansa, celebrant les formes úniques en què cada estil pot evolucionar. Friends of Forsythe celebra la diversitat de cultures de la dansa amb les seves infinites possibilitats, el llenguatge profund de la dansa i la noció d’unió.
Des de la buidor, el silenci i la confiança. La proposta que s'ha pogut veure al Grec pot passar com un interessant estudi de moviments que es desenvolupen per harmonia o per contrast. Fins a quin punt queda justificat el títol? Dona la sensació de ser un reclam comercial, sense arribar a ser publicitat enganyosa.
En què es pot veure Forsythe a l'escena? Que siguin alguns dels seus ballarins, per força, porta implícit una manera d'entendre el moviment: Des de la forma es genera l'emoció. Si la primera escena quasi de contorsionisme entre dos ballarins convoca el centre de gravetat al mig dels dos cossos, quan accedeix el tercer intèrpret amb els moviments de braços projectant les línies infinites de l'espai, el focus s'amplia, es descentra, es relativitza. Pocs elements més aporten significat en un linòleum disposat en angles, i col·locant el públic amb una grada central i dues laterals. Una llum blanca, neutra. I un espai sonor inexistent. Només les picades de mans i els foscos que ho provoquen són els únics elements que donen la seqüència de temps. Ben diferent va ser la posada en ecena de la NDT! per la inauguració del Grec 2022 en què es ballava una coreografia de Forsythe, precisament.
Sense una tensió que estibi l'atenció de l'espectador, només amb el desenvolupament tècnic dels cossos és una peça virtuosa però austera per a espectadors menys habituals a la dansa abstracta. El treball i desgast és innegable; però la connexió amb la platea, mínima.
