Fuga

Circ

informació obra


Producció:
Res de Res, Teatre Principal de Palma de Mallorca
Direcció:
Biel Jordà
Intèrprets:
Marta Barceló, Laia Oliveras, Aina Pasqual, Pere Mas
Composició musical:
Miquel Alzanillas, Nao Albet
Escenografia:
Rafel Lladó
Vestuari:
Rafel Lladó
Il·luminació:
Pep Pérez
So:
Miquel Alzanillas
Direcció Musical:
Josep Pons
Sinopsi:

Potser recordeu (remor), l'espectacle que Res de Res va portar al Grec 2013 i que va dur a la plaça de Margarida Xirgu una cel·la minúscula que compartien dos intèrprets i alguns espectadors. Enguany, l'espai claustrofòbic de què ens parla aquesta companyia pionera en la fusió de la dansa, el teatre i el circ circ no és tan físic com mental: és el que marquen les limitacions i repressions a les quals, de manera obligada o voluntària, estem sotmesos.

Aquest muntatge reivindica el coratge i la valentia necessaris per llançar-se a la recerca d'un mateix i assolir, així, la llibertat. Cordes, parets practicables, portes que no duen enlloc i escales formen part de l'escenografia d'aquesta proposta fronterera entre la dansa i el circ. Amb aquests elements, la companyia crea jocs de moviments en plans verticals i horitzontals que donen com a resultat unes imatges d'alt contingut poètic. Uns ritmes minimalistes, creadors d'ambients i textures, formen l'espai sonor d'una peça on el moviment esdevé símbol de l'alliberament.

Crítica: Fuga

10/07/2015

Una coreografia que trenca la convenció de la gravetat

per Jordi Bordes

Res de res van interessar, i molt, amb un treball de molt curta distància al Grec 2013 "(remor)" que reproduia una cel·la de la presó de Palma. Era un cop de puny que, més que acrobàcia destacava per una fisicalitat i la capacitat de generar sorpresa amb els únics elements d'¡una tauleta, una llitera i, sí, unes fotos.

Ara la proposta d'enguany és tangencialment diferent en la seva posada en escena. Es tracta d'un espai ampli, elevat, de moltíssimes possibilitats escenogràfiques i que ells despleguen amb moments de joc, de trencament de l'equilibri, de ball i d'instants de tendra emoció. Tot i això, la peça repeteix el bucle dels trajectes i li falta vestir més les raons dels personatges, els motius de les accions. Té moments preciosos i quadres sorprenents però sembla que l'esforç creatiu s'hagi esmerçat en trobar moviment a l'espai i no pas, en dotar-lo de contingut. Llàstima, tot i ser una peça vàlida per a un públic molt ampli (però que no li queda gaire res de la disciplina del circ, més que l'energia que desprenen els quatre artistes, siguin en contínues curses d'obrir i tancar de portes, en l'escalada vertical dels murs. Obsessionats en un espai (que és magnètic, això sí) obvien utilitzar el prosceni per a connectar amb l'espectador que es veurà reflectit com a curiós "voyeur" en el gegant mirall mòbil. 

Cal dir que en la sessió de dijous (dia que hi vam assistir) van haver de resoldre un imprevist tècnic: el pany d'una de les dues portes que creuen contínuament es va trencar. Després d'una aturada i d'eliminar el tancament, van construir la seva coreografia procurant evitar la porta).

Trivial