Aquesta companyia xilena posa la seva mirada artística en les fractures socials i en la marginació. El 2013 ja va portar a Tàrrega l'espectacle «El otro». En aquesta nova producció aborda el fenomen de la immigració i la supervivència en el context d'un món desigual i entestat en un creixement sense límits. Un mosaic d'històries íntimes que invoca un paradís de mons imaginaris on tothom podria ser allò que desitja. Cossos que afronten la manca d'oportunitats, el desarrelament, la festa, l'amor i la solitud.
Teatro Niño Proletario és una companyia xilena que dóna veu als que més la necessiten. Dos anys després d’El otro, han tornat a Fira Tàrrega amb un projecte sobre la immigració. L’espectacle pretén repensar el tema de la migració des d’una perspectiva multidisciplinària (sociologia, art, literatura i història) a través d’un mosaic d’històries diverses. El problema és que, a pesar de l’enorme documentació que ha fet la companyia, el muntatge no va més enllà i s’acaba convertint en un seguit d’imatges (que formen part de l’imaginari col·lectiu xilè) de la migració sense massa interés dramàtic ni social. Una llàstima perquè el treball de documentació, així com la voluntat de l'espectacle, és excepcional i encomiable. De fet, paga la pena apropar-s'hi encara que només sigui per visitar l'exposició. Incomoda i fa preguntes.