Fum

Teatre

informació obra


Autoria:
Josep Maria Miró
Direcció:
Josep Maria Miró
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
David Bofarull Armengol (aai)
Vestuari:
Albert Pascual
So:
Lucas Ariel Vallejos
Intèrprets:
Joan Carreras, Carme Elias, Lluís Marco, Anna Sahun
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Bitò Produccions
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Dues parelles –una de jove i una que ja no ho és tant– coincideixen a l’hotel d’un país estranger, en el qual hi ha hagut un esclat de violència. Durant tres dies, es veuran obligades a estar-s’hi recloses, ja que s’han extremat les mesures de seguretat a la zona. L’Àlex i l’Eva acaben d’arribar al país, il·lusionats pel que els hi espera. En Jaume i la Laura fa anys que hi viuen confortablement i ara els han recomanat que és millor allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan es torni a obrir l’aeroport.

Aquesta trobada posarà de manifest els fràgils equilibris de quatre existències que es veuen abocades a una espiral de mentides i traïcions. El conflicte de l’exterior acaba semblant una anècdota circumstancial que tanmateix pesa com una llosa indefugible sobre aquestes identitats empeses a redefinir-se durant tres dies i dues nits. Cap d’ells té gaire clar cap on anirà la revolta que hi ha a fora, però tampoc la que ha començat dins seu.

Josep Maria Miró és l’autor d’obres com Gang Bang, El principi d’Arquimedes o Nerium Park. La capacitat d’aquest dramaturg per generar viatges emocionals de gran intensitat poètica i ideològica respon a un ineludible compromís amb el seu temps.

Crítica: Fum

26/01/2014

Nada, de nada

per Elisa Díez

Gran decepción de este enero. Fum se ha quedado en eso, prometía mucho pero no nos ha regalado nada. Admiradora de la dramaturgia de algunas de las obras de Josep Maria Miró como El principi d'Arquimedes, no me acabo d'explicar el esquema dramatúrgico de esta.

Empecemos, se presenta como un thriller, lo cual ya me hizo la idea de que todo lo que pasara había de tener el ritmo del género. Error, hay escenas cortas, que se van sucediendo, pero una detrás de otra no aportan nada. Sobre la mitad de la obra te preguntas qué está pasando, qué nos viene a explicar el autor con esto. En un thriller los acontecimientos se precipitan, pero aquí no hay nada que precipitarse, porque no pasa nada. (...)