de
La tradicional Gala de Ballarins Catalans al Món, que dirigia tradicionalment Maria Yudes, s’ha reconvertit enguany en la “Gala Internacional. Homenatge a la Dansa”, amb la direcció artística d’Adrià Fornés i Rodolfo Castellanos, sempre sota el paraigua de la Temporada BBVA de Dansa del CCTerrassa, que ja va per la 38a edició. El resultat és un espectacle d’una alta qualitat artística, força homogeni pel que fa als ballarins i ballarines, malgrat -en alguns casos- la seva extrema joventut. És el cas d’Antonio Casalinho, guanyador del darrer Prix de Lausanne, un noi portuguès de 17 anys que va deixar el públic emmirallat sobretot amb la interpretació exuberant d’agilitat i perfecció d’El Corsari, que tancava la Gala. L’acompanyava Margarita Fernandes, clarament escola cubana (magnífica expressió i tècnica impecable), que no es va quedar enrere a l’hora de complaure els espectadors i fent els fouetés de rigor amb una precisió de rellotge suís.
Amb un registre coreogràfic contemporani, la parella de catalans Tanit Cobas i Jaume Luque (Black Box Dance Company, Dinamarca i Siberia Danza, Barcelona) va ser de la més aplaudida de la nit de la sessió del dissabte 15 de maig amb una coreografia cent per cent Veronal, signada per Marcos Morau, Zelentsova. Cossos dislocats, ressorts que s’encallen, intèrprets que semblen ninots de drap impulsats per algun ressort capriciós... Cal veure’ho per creure-ho: ningú diria que són humans.
La catalana Ya Xue Garcia Navarro va ser una Giselle deliciosa, absorta en el seu món fantasmagòrico-amorós però amb una tècnica pulcra i fiable, acompanyada per un elegant i sòlid Saïd Ramos. Tots dos porten el segell del Centre de Dansa de Catalunya, dirigit per Roser Muñoz i Joan Boix. Ángel Garcia Molinero i Haruhi Otani van fer el més difícil de la vetllada: obrir el teló amb l’arriscat pas de deux d’El cigne blanc, que van brodar sense fer patir ni un instant els espectadors per l’execució de l’enrevessat pas a dos, però potser van fluir i respirar més -sobretot Ángel García Molinero- al somniador Pas de Deux de Ricardo a l’inici de la segona part.
En aquesta gala tan florida i que revalida el sentit de fer el peregrinatge anual a terres egarenques també es van poder lluir dues parelles del jove Programa d’Alt Rendiment en Dansa del Centre Cultural Terrassa: Pau Altimira i Lia Suarez, i Júlia Martí i Josep Peñaloza, aquests darrers abordant el Grand pas de deux d'El Trencanous amb una gran netedat de línies.
Mereix una atenció especial la participació del veterà (al costat de la resta de l'elenc) Sergio Bernal, que amb la seva versió de La mort del cigne, El cigne, va deixar el públic mut i estupefacte. Ja havia apuntat maneres al primer Obertura, en clau flamenca, però en la segona part va mostrar el seu savoir faire clàssic amb aquesta peça que rellegeix la fragilitat del cigne, sense perdre ni un bri de delicadesa ni tampoc de masculinitat. Sens dubte, el seu treball del moviment d'espatlles i braços, que aletegen amb una ductilitat esbalaïdora, l’elegància i la força que emanen d’aquest cos que -qualsevol diria- està dotat de més musculatura que la resta de mortals, quedarà gravat per molt de temps en la retina dels allà presents.
