Garden Party

Teatre

informació obra


Sinopsi:

La fi del món és a prop, estem envaïts pel caos i l'anarquia... Tots? No. Hi ha una casta de burgesos irreductibles que resisteixen la crisi. Tot i que la societat s'ha desmoronat, aquests homes i dones, per orgull o desesperació, encegats per la seva suficiència, seguiran reproduint el seu món social, els seus codis, els seus camps de golf, les seves tradicions, la seva vida de luxe... Espectacle de carrer que parteix de l'observació de la societat i, en la tessitura d'un cert realisme fellinià i de l'univers absurd de Jacques Tati, ofereix una al·legoria crítica sobre l'actualitat. Una sociologia de la superfluïtat.


Crítica: Garden Party

11/09/2019

L'Ostermeier de Fira àrrega

per Jordi Bordes

Tot festival té un espectacle internacional que l'ajuda a definir-se. Si Temporada Alta té els Osterimeier, Rigola o Korsunovas per marcar el tall de la seva cartellera, Tàrrega té enguany la Compagnie nº 8. És el cas d'aquest muntatge de la companyia francesa que juga amb els ressorts clàssics, l'espectacularitat i i el bon treball interpretatiu per convertir-se en una marca franca del Fira Tàrrega més còmic i per a tots els públics (tot i els seus excessos sexuals d'aquell grup d'hipòcrites aristòcrates falsos i derrotats dins del luxe).

Espectacle de gran format (com aquell Operation Fu de la Dram Bakus de fa tres dècades) sense quasi paraules (les poques que pronuncien ho fan sense micro i només les senten les primeres fileres) explota la potencialitat dels intèrprets, amb uns personatges histriònics, arquetípics, ridiculament rics. Pensats perquè el públic pugui fen-ne exagerat escarni (fer angúnies al carro del súper té molt de dramàtic). Tossuts en portar les situacions surrealistes al límit s'atreveixen a enfundar personagtges dalt de grues perquè cantin la Valquíria, èpica i desorbitada, o expressin el seu amor (que no durarà la brillantor d'una aliança amb diamant).  

Una obra de les que agaden pel seu despropòsit continu. Se la va programar al bosc de Sant Eloi i, el boca orella va anar tant ràpid que l'esplanada va quedar petita per seguir les evolucions d'aquesta comèdia patètica, que triomfaria en qualsevol envelat en sessió de vespres de festa major.