La
maduresa és una etapa de replegament i resultat de totes les experiències
viscudes, no necessàriament la millor etapa de la vida, però sí la més
reflexiva i introspectiva. El nou muntatge del Circ Cric, titulat Garranyics, es podria considerar com el
primer espectacle de maduresa del Circ Cric, després de 20 anys instal·lats a
l’enclavament del Montseny, en plena natura,
i després de quasi 40 del naixement de la marca Circ Cric. L’espectacle és
una mirada cap endins, una reivindicació de la contemplació de la natura i el
que en aquests moments la companyia té ganes d’expressar. “Al nostre món tot
grinyola per aquí i per allà i nosaltres volem aturar el temps (...) Una
reflexió de les dislèxies del nostre temps”, escriu la companyia per definir l’espectacle.
Dirigit
per Tortell Poltrona, Garranyics ofereix
moltes novetats i representa un pas més
en la interessant evolució dels espectacles que ha estrenat els últims anys,més reflexius i tranquils, resultat de dues dècades
vivint al bosc. Tortell Poltrona té molta presència a la pista però segurament
pel missatge que vol donar és menys protagonista i, almenys el dia de l’estrena,
les seves entrades eren més curtes i pausades del que és habitual. Un dels aspectes
més interessants de la creació són les entrades La Puça i Les Cadires, molt
ben integrades dins una mena de faula circense sobre la vida del bosc i la
contraposició amb el món de la ciutat. L’espectacle està ben cosit, amb
gracioses irrupcions d’un runner
(Oriol Vázquez) a la pista, i és una seqüela de l’espectacle Grinyols (2016), que ja reivindicava la
vida del bosc però sense entrar en la dicotomia natura-ciutat.
Pel
meu gust a l’espectacle li falta algun número més de circ. Hem de deixar una
mica de temps per veure com evoluciona aquest nou Circ Cric, que sembla
encaminat a transmetre’ns sensacions, treballar més la dramatúrgia, abordar
temes d’actualitat i fer-ho amb el llenguatge del moviment fusionant-lo amb les
arts del circ i el pallasso, segurament amb l’objectiu de buscar un registre més contemporani i alineat amb corrents artístiques
més de moda i actuals. Per a aquest gir, la companyia ha comptat amb la col·laboració de Pep Ramis, de
la companyia de dansa Mal Pelo, que ha fet altres incursions en el circ (Bèsties, de Baró d’Evel).
En
el paper de narradora, sempre molt distingit en els espectacles del Cric,
repeteix Luara Mateu, que és la veu del
bosc que ens va relatant sense maniqueismes la vida a la natura, els
personatges i els animals que hi habiten. Luara, que va començar com a mossa de
pista de ben petita, ens endinsa amb convicció, molt bona dicció i molt alerta
durant tota la funció en aquest món fantàstic del bosc. Luara ho fa amb la mateixa
màgia amb la que durant molts anys la carablanca Montserrat Trias (Senyoreta Titat),
ara transformada en el paper pallassa augusta, ens portava en l’univers poètic i
més abstracte del Circ Cric.
Pel
que fa als números de circ sobressurt La Fem Fatal, companyia creada l’any 2014
per Asvin López (Ex Estropicio) i Toni Gutiérrez (Ex Amnóticos), tots dos
deixebles del prestigiós professor rus Yuri Sakalov. La parella presenta un
excel·lent número de trapezi fix, amb molt bona tècnica i espectaculars i
precisos mortals, alhora que creen dos personatges que saben treure molt profit
i comicitat dels seu físic petit (Asvin López) i llargarut (Toni Gutiérrez). A
banda de la gran potència del número aconsegueixen imatges molt boniques mentre
es posen el magnesi i durant l’abraçada final. També hi ha números de mà a mà
(Fernando Melki i Marina Benites) i malabarisme (Antonio Firmino) i els
artistes canten a capella El brindis de Mozart. L’espectacle
s’acaba amb el catàrtic reggae No Somos
Nada.
Garranyics -les pròximes funcions seran els diumenges
18 i 25 de juny i el 2 de juliol- és un espectacle imprescindible per veure i
viure de prop l’evolució de la companyia, la transició que viu i entendre
millor aquest gran projecte.
