L'entusiasme de Roseland Musical per integrar noves tecnologies en els seus espectacle de dansa familiar és lloable. Però el resultat no es correspon amb el seu esforç, lamentablement. Després de jugar amb la tridimensionalitat amb una doble pantalla de projecció a Pinnochio i Viatge al Centre de la Terra, ara, han volgut fer un pas més passant ulleres de dos colors al públic per tenir la sensació (en alguns moment puntuals de la peça) que les figures geomètriques s'abraonen cap a platea.
Aquest cop han renunciat a voler explicar un conte o una aventura i s'han atrevit a coreografiar la geometria. Ja ho va fer, amb un format antagònic Àngels Margarit a Back àbac introduint-hi l'equilibri de les peces de fusta i l'acrobàcia. Ara, Cada intèrpret representa una figura i es mou en conseqüència: un quadrat, un triangle i una rodona. Probablement, hagués donat més joc si s'hagués plantejat la figura tridimensional (un cub, una piràmide triangular i una esfera) com ja insinuen en els moviments). Això els hagués permès desmarcar-se del moviment de robot i de l'estètica (que recorda a les màquines BR2 dels Brodas Bros.
L'obra, però juga amb bons punts de sortida. Com decidir que ballaran els tres intèrprets pel pati de butaques (habilitat amb una màscara amb llum com la que Franc Aleu va fer servir per a l'òpera Turandot, al Liceu). Com que el moviment és entre butaques, complint mesures de distància física per a la Covid-19, es pot distingir l'expressió dels rostres. També és interessant donar moviments diferents i imaginar com és l'univers a partir d'aquella forma geomètrica. Li falta interrelació, segurament, però és una altra bona troballa. Però no li juga a favor la veu en off que passa a ser massa reiterativa, mecànica i aplana tot el que els intèrprets s'esforcen en donar-li relleu, forma, profunditat estètica. No hi ha cap voluntat dramatúrgica, d'expressar una defensa de valors (potser millor que sigui així, si no podria caure en el bonrollisme menys crític). Al final, la tecnologia es queda amb el reclam (quasi publicitari) i el que queda és un bon treball de moviments dels intèrprets que els hi ha faltat integrar, en coherència, en conjunt.
