Germinal

informació obra



Sinopsi:

Començar de zero. Si tinguéssim l’oportunitat, com ho faríem? Ens trobem davant un escenari buit, desert però fructífer, on tot està per fer i on quatre individus hauran de destinar els esforços a crear un sistema, un món nou. A Germinal, una proposta que combina arts performatives i visuals serem testimonis del naixement d’una civilització, on els actors tindran l’oportunitat de construir i desconstruir la història de la ciència, la tecnologia i les estructures socials d’una forma experimental, però sempre amb sensibilitat i humor.
Germinal arriba a Terrassa després d’haver girat amb èxit per Europa, Estats Units, Canadà, Taiwan, Austràlia, Singapur, Japó, etc. Aquest serà el primer cop que es podrà veure a l’estat espanyol.

Crítica: Germinal

28/09/2019

Complicar el joc del telèfon meravellosament

per Jordi Bordes

A les escoles de primària deuen ensenyar que que tot missatge necessita d’un emissor i d’un receptor. La coincidencia entre el temps i l’espai feia que el missatge fos efectiu. Com Peter Brook hipotetitzava la unitat mínima de teatre és una persona passant per l’escenari i algú que s'ho mira. Doncs així mateix plantegen el teatre els d'Amicale. Des del joc més surrealista i, aparentment, senzill: construir una successió de fets que implica un inici i un final (de la primera a l’última foscor). Saben teoritzar com faria Charlie rivel per pujar-se a una cadira sobre un aparell de telèfon fet amb un fil i dues caixes de llumins idonar-li un tomb meravellosament deliciós i divertit.

Germinal desarma per la seva simplicitat. Perquè els intèrprets es converteixen en una mena de comunitat primitiva en què desconeixen so, llenguatge tecnologia però són capaços de nomenar-los, d’identificar-los abans i tot que apareguin. Una trampa al solitari que diverteix l’espectador, tot implicant-lo, fent-lo còmplice. Sorprèn quan esberla el terra amb un pic per a descobrir un aparell tecnològic. El teatre, tant pur, en teoria, està carregat d’artifici i ells els desemmascaren, un a un: des de la llum i el so a les pantalles d’ntertítols, els cortinatges i la porta d’accés als camions de càrrega. Ho fan, això sí, amb el joc constant i bastint els personatges d’un caràcter innat, que tot I que sempre domina la voluntat de compartir coneixement, es respiren diferents maneres d’enfrontar-se a les adversitats. Rotundament còmic.