Gisele

informació obra



Coreografia:
Jean Coralli
Direcció:
Timur Fayziev, Clàudia Cedó
Intèrprets:
Cristina Terentiev, Cristina Terentiev, Ballet de Moscou
Companyia:
Ballet de Moscou
Autoria:
Clàudia Cedó
Sinopsi:

El Ballet de Moscou torna a Barcelona, ciutat en la qual, a cada nova temporada, sent amb força l’afecte i respecte del seu públic exigent i crític.

Un meravellós somni es posa en marxa el 1989 quan el director Timur Fayziev, solista de les millors companyies russes des de la seva adolescència, funda el Ballet de Moscou, el seu objectiu: difondre i contagiar la seva passió pel món del ballet.

Actualment, el Ballet de Moscou s’enorgulleix de la força de la seva experiència, són 25 anys de gires internacionals ininterrompudes. El seu èxit resideix a sumar qualitat, compromís, passió per i amb el món del Ballet. En escena, els artistes captiven al seu públic transmetent emotivitat i la tècnica més depurada de l’escola russa, interpretant, en aquesta ocasió, aquesta obra cabdal del ballet romàntic.

Crítica: Gisele

12/08/2016

Emblema del ballet romàntic

per Montse Otzet

Es podria dir que pel públic de Barcelona el Ballet de Moscú ha esdevingut el seu principal proveïdor de ballets gràcies a les seves habituals visites i a un repertori integrat per obres insígnies de la dansa clàssica.

Si des de la seva primera visita a la ciutat comtal,  en 1998, la companyia ha ofert muntatges com La Bella Dorment, Trencanous i el Llac dels cignes, ara ha estat el moment de presentat Giselle, emblema del ballet romàntic.  

La formació del Ballet de Moscú és conseqüència i forma part dels petits grups que van sortir a la llum quan la URSS es va desintegrar i  s’han hagut de buscar la vida actuant pel món convertits en  ambaixadors dels ballets clàssics de repertori.  Sota la direcció de Timur Fayziev la companyia ha efectuat gires internacionals i ha sabut integrar-se al marcat actual oferint, a través de la seva ben dissenyada web, no tan sols funcions, sinó que també master class, dietes adequades als ballarins i actes paral·lels com va ser l’homenatge que, en el seu moment, la companyia va retre a Rudolf Nureyev.

El Ballet de Moscú es pot catalogar com una companyia de nivell mitjà tant en el que fa referència a la seva estructura com a la categoria dels ballarins, la majoria dels quals han estat seleccionats, pel mateix Fayziev, de diferents escoles i formacions de la Federació Rusa.  Aquesta estructura obliga a reduir personatges dels ballets si bé es manté l’essència original de l’obra, com en aquest cas ha estat la coreografia de Jules Perrot i Jean Coralli.

La Giselle del Ballet de Moscú obté un aprovat alt en el conjunt general del muntatge, i un notable respecte a l’elenc femení , integrat per ballarines d’una maduresa física i interpretativa que els permet transmetre l’essència del ballet romàntic. Estil que queda palès en la posició del tors i en el moviment dels braços, aquest destacat pel suport dels colzes en l’espai  i per la posició dels dits índex i cor de les mans.

Si bé Anatolie Ustimov queda discret en el seu rol de príncep Albert, Cristina Terentiev, en el personatge de Giselle, obté un notable alt i es converteix en el millor de la funció gràcies a la interpretació que fa de la camperola alegre, enamorada i tràgica del primer acte, i de la criatura etèria  que esdevé en el segon, on desplega el millor de les seves condicions de ballarina romàntica, que no són poques.