Giselle. Ballet Clásico Internacional.

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Dirigit per Andrey Sharaev i amb seu a la República Txeca, la companyia ofereix versions dels grans clàssics amb l’espectacular escenografia d’Eugeny Gurenko i magnífics solistes internacionals. Recentment la companyia ha format part d’aquesta Temporada BBVA de Dansa interpretant La bella dorment i ara torna amb un altre dels grans clàssics de la dansa.

Ambientada en un entorn camperol a Alemanya a l’època medieval, la història de Giselle està inspirada en l‘obra De l’Allemagne que Heinrich Heine va escriure el 1835. Aquesta peça, estrenada el 1841 a l’Òpera de París, és una obra mestra absoluta del ballet romàntic i es considera una obra fonamental de la dansa clàssica tant pel tractament dels ideals romàntics com per l’ús de la més refinada tècnica teatral del segle XIX.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Giselle. Ballet Clásico Internacional.

20/01/2024

Una Giselle angelical

per Valèria Gaillard

La 41a temporada BBVA de dansa a LaFACT de Terrassa s'ha obert amb una magnífica Giselle, interpretada per la companyia txeca Ballet Clàssic Internacional, dirigida per Andrey Sharaev. Tot el que es demana a aquesta peça estrella del repertori romàntic —l'atmosfera fantasmal amb un punt de màgia, uns protagonistes creïbles i un cos de ball harmònic i ben sincronitzat— es va oferir amb escreix en aquesta producció dirigida amb saviesa per Tatiana Solovieva. Tot l'embolcall, a més, era senzill, però molt refinat, amb un vestuari de tons tardorals i uns tutús romàntics ben tofuts.

Sí, era una Giselle "comme il faut", clàssica fins a la medul·la, amb una posada en escena realista i decorats de tela pintada. Amb la mímica que acompanya a aquesta història i un tempo pausat com d'una altra època, tot plegat, passava com oli en un llum. Es feia evident que la companyia coneix a fons aquesta coreografia i la té totalment interioritzada. Però, sens dubte, el més important és la capacitat interpretativa dels ballarins principals en els rols de Giselle i d'Alfrech. En aquest sentit, estem davant d'un fet força insòlit, ja que els dos solistes són parella: Tatiana i Nikolay Nazarchevici. La complicitat i la compenetració entre tots dos es fa feliçment palesa.

De Tatiana Nazarchevici destaca el treball —molt propi de l'escola russa— dels braços, que semblen ben bé ales, una tècnica impecable i uns grand jetés potents i veloços, sense oblidar una expressió melosa i compungida que s'escau sobretot quan apareix de willi. De Nikolay Nazarchevici, que no pot lluir-se tant en aquest ballet, és un Alfrech d'antologia, no només per la figura esvelta, sinó perquè brilla tant en els gran salts com en els petits.

Per acabar, però no menys important, el cos de les willis (12) va brodar, en la representació del 20 de gener, la primera de les dues programades, algunes de les escenes més belles d'aquest ballet, com ara el creuament en arabesc i plié. El pas couru en puntes amunt i avall de l'escenari —cal recordar que les puntes es van crear precisament per a Giselle, perquè les ballarines semblessin surar— eren perfectes. Yelizaveta Sávina va oferir una Mirta hieràtica i segura, però feixuga en els aterratges dels grands jetés. En definitiva, estem davant d'un bon inici de temporada que deixa el llistó ben alt.