Què s'espera de Giselle? Una bona ballarina per començar, ja que el pes d'aquest ballet patrimonial recau en la solista. Un bon cos de ball també, atès que a la segona part les Willis envaeixen l'escenari i el converteixen en un subregne fantasmagòric. Doncs bé, aquestes dues condicions les complia amb escreix el Russian State Ballet de Moscou en la representació programada a la Factoria Cultural de Terrassa, dins la 38a Temporada BBVA de Dansa. A més, per acabar-ho d'adobar, la funció comptava amb la música en directe, amb la joveníssima —i irregular— Orquestra Sinfónica de San Vicente (Alacant), dirigida per Pablo Gutiérrez Pastor: tot un luxe ja que no és gaire habitual poder veure ballet en aquestes condicions.
La magnífica solista en la funció del 4 de juliol era Anna Shcherbakova, una Giselle vaporosa, ben bé en l'esperit romàntic que va idear les sabatilles de punta perquè semblés que les ballarines levitaven. Amb una tècnica cent per cent escola russa -bateria perfecte, equilibris impecables, un bon treball de tors i braços- Shcherbakova va oferir una Giselle d'antologia. Si bé és un paper més aviat llangorós i que requereix una dolçor de moviments i gestos, va sorprendre en el passatge del segon acte, quan s'incorpora a l'estol de Willis i gira en attitude, en plié, a una velocitat vertiginosa.
Al seu costat, el solista masculí Dimitri Kotermin no es va quedar enrere, interpretant un duc Albert de gran presència i elegància, sense oblidar Georgi Sorokin en el desagraït paper de Hans, més viril i fosc. En el de reina de les Willis, Mirta, va brillar Ksenia Orel, amb una interpretació que desprenia seguretat i fermesa, brodant uns bonics tours en arabesc.
Si bé la posada en escena és molt senzilla (uns decorats de tela realistes fets sense cap gràcia), el vestuari, en una gama de colors ben trobada entre ocres, ataronjats i roses (Giselle de blau, com és de rigor), contribueix a donar vida a les escenes folklòriques de la primera part, com ara el alegre ball de les noces. En la segona, les Willis van amb el clàssic tutú romàntic i les aletes: un exèrcit compacte d'esperits que es mouen a l'unison amb la precisió de rellotge suís. La veritat que, després de veure diversos invents i versions, poder gaudir d'una producció amb tots els ets i uts d'aquest clàssic, mímica inclosa, és un autèntic goig.
