Golem

informació obra



Vídeo:
Paul Barritt
Intèrprets:
Genevieve Dunne, Nathan Gregory, Philippa Hambly, Rowena Lennon, Felicity Sparks
Dramatúrgia:
Ben Francombe
Composició musical:
Lillian Henley
So:
Laurence Owen
Vestuari:
Sarah Munro
Producció:
1927
Direcció:
Josse De Pauw
Autor:
Arnon Grunberg
Sinopsi:

El golem és una criatura fantàstica de la tradició jueva. 1927, companyia anglesa que des del seu naixement el 2005 ha fascinat el món amb el seu extraordinari imaginari teatral, agafa aquest vell mite de l’home de fang per recrear l’estètica de les avantguardes d’entreguerres, imaginari molt estimat per uns creadors que també senten una gran fascinació pel cinema mut. Golem és una hipnòtica novel·la gràfica –l’espectacularitat de l’element visual és marca de la casa– sobre un món futur distòpic on sembla imprescindible conviure amb un exèrcit d’esclaus. Aquesta faula és una producció aclamada arreu amb un aclaparador èxit des de la seva estrena a Salzburg i Londres.

Crítica: Golem

08/11/2017

Una meravellosa faula futurista

per César López Rosell

La companyia teatral britànica 1927, fundada el 2005, representa com poques l'esperit innovador de les arts escèniques al segle XXI. L'exploració de la interpretació i l'animació combinant la paraula parlada amb el cinema mut, la música en directe i uns moviments harmònicament sincronitzats entre les diferents disciplines que aplica, han impulsat el seu revolucionari llenguatge. Ho van demostrar amb la seva versió de La flauta màgica, que fa un any va arrasar al seu pas pel Liceu, i ho han ratificat a El Canal de Salt aquest cap de setmana amb el seu llorejat espectacle Golem, una de les grans apostes del festival Temporada Alta .

El grup que dirigeix ​​Suzanne Andrade, en estreta col·laboració amb el cineasta Paul Barritt, ha edificat una faula distòpica que part de l'antic mite jueu del golem, en què l'home modela una figura de fang a la qual dóna vida mitjançant un conjur cabalístic per que treballi per a ell. La criatura creada no té ànima i és fort però no intel·ligent i la seva incapacitat principal és no poder parlar. El vienès Gustav Meyrink es va inspirar en aquesta llegenda per escriure el 1914 la seva novel·la El golem, que va fascinar als creadors britànics, sobretot pel sentit del 'anime' que bategava en el relat. Però en lloc de convidar-los a la relectura de l'obra van decidir elaborar una història original pròpia al voltant de la relació de l'home i les seves màquines.

La versió d'Andrade situa l'acció en un món futurista en el qual la tecnologia i l'economia han evolucionat fins a superar els límits del control dels humans convertits en una espècie no pensant de consumidors. En aquest univers sembla inevitable acabar convivint amb un exèrcit d'esclaus. Tot aquest batibull d'idees està exposat en forma d'una monumental i satírica novel·la gràfica en què s'acaba qüestionant qui té el control de les modernes tecnologies i com s'utilitza. El perill ja no està en què les màquines siguin cada vegada més humanes, sinó en que les persones es converteixin en màquines.

L'hipnòtic espectacle compta amb cinc actors perfectament sincronitzats amb la colorista i brillant creació animada. Imatges lligades a la Revolució russa, al constructivisme, el dadaisme, els edificis de Los Àngeles o tretes de revistes dels 60 nodreixen l'imaginari del muntatge. Lilian Henley (piano) i el percussionista Will Close interpreten en directe una banda sonora de gran efecte atmosfèric. Es tracta d'una fascinant creació plena de màgia, ritme, emoció i equilibri. Una meravella.