Gran Hotel de las Reinas

Musical

informació obra


Sinopsi:

L'hotel amb més brilli brilli del país torna a obrir les portes, aquesta vegada amb un misteri per resoldre.

Després de dos anys consecutius sent un allotjament idíl·lic per a una estada plena de fantasia, ara necessitem la teva ajuda per esbrinar qui ha tacat de sang les perruques, les boes i els stilettos de les nostres reines. Un tret i tretze drag queens sospitoses protagonitzen aquesta hilarant obra musical on conviuen la intriga, l'humor més canalla i números musicals de mort.

“GRAN HOTEL DE LES REINES: HISTERIA D'UN CRIM”, amb la participació de Supremme De Luxe i les concursants de la tercera edició de Drag Race España.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Gran Hotel de las Reinas

22/09/2023

De la petita pantalla al Coliseum

per Jordi Bordes

El mèrit del Gran Hotel de las Reinas és poder compartir una estona amb les participants del Drag Race Espanya del 2023. La trama, volgudament trivial i senzilla, serveix per anar encadenant els quadres musicals (majoritàriament en playback) i poder comprovar quina és la seva versatilita: el ball, la interpretació, la improvisació... a partir d'uns rols que s'han anat construint entre totes. Al costat de les participants, hi ha un notable cos de ball que exalça en la mesura del possible cada número musical.

Com adverteix Supreme al final del muntatge, tots els espectadors d'aquest festival/ espectacle passen a compartir un secret. Ben bé com el pacte entre els espectadors de La ratonera d'Agatha Christie. L'acció s'inicia amb l'anunci d'un crim que ha d'haver realitzat forçosament algunes de les candidates al concurs (o les membres del jurat).

El públic celebra cada actuació i aplaudeix (i fins balla) alguns dels números en què sempre hi ha la sorpresa fregolista del vestuari. I aquí Pitita, guanyadora d'aquesta tercera edició, sap que té el trumfo en l'elegància de les seves puntades i la pedreria que l'acompanya. Vania Vainilla (finalista del concurs) és la drag que millor resol l'actuació, segurament perquè té un divertídissim paper de premsa groga (que li dona dret a entrevistar a qui vulgui i ficar-se per on faci falta). En ball (i també empatia) Clover demostra que està un pas per davant de les seves companyes. És clar que el número (quasi pòstum) de Pakita emulant un torero ferit en una corrida va aixecar passions amb una barra de ball vibrant.

Les dragqueens són unes entusiastes de les perruques més barroques aconseguint ballar amb uns volums increïbles per sobre de les orelles, i sense que es mogui un pèl (valgui l'acudit fàcil). Prop de tres hores de generositat per reivindicar que l'actuació de les discoteques marginals també poden ocupar els escenaris i reclamar la necessitat de ser feliç sentint-se bé amb el propi cos i l'activitat professional desitjada. Les ganes de gaudir en majúscules viatja, doncs, de la petita pantalla al Coliseum, per tercer any consecutiu. I el públic, sovint repeteix i hi combrega.