Hallo

Dansa | Circ

informació obra


Coreografia:
Martin Zimmermann
Intèrprets:
Martin Zimmermann
Dramatúrgia:
Sabine Geistlich
Composició musical:
Colin Vallon
Ajudantia de direcció:
Eugénie Rebetez
Vestuari:
Franziska Born
Il·luminació:
Sammy Marchina
Producció:
Verein Zimmermann and de Perrot
So:
Andy Neresheimer
Autoria:
Giuseppe Verdi
Direcció Musical:
Riccardo Frizza
Sinopsi:

Teatre, circ, dansa: Martin Zimmermann és un artista del moviment, un genial contorsionista i un gran exponent de l’humor flegmàtic. Per primer cop crea una peça en solitari en la qual pretén domesticar les seves fascinacions, donant vida a personatges que només viuen en la seva imaginació.

Per a aquesta nova creació, Martin Zimmermann ha concebut un espai que fa pensar en l'aparador d'uns grans magatzems, on apareix en escena amb el seu doble tragicòmic per enfrontar-se amb el desig de voler esdevenir qui creu que és. L'actor ha de fer malabarismes amb la gravetat, els objectes que l'envolten li surten a l'encontre i la màgia fa acte de presència.

Crítica: Hallo

06/03/2017

Posicionament

per Jordi Sora i Domenjó

Trobar en cada escletxa, un moviment. Així es podria definir la proposta d'aquest artista de circ, que conjuga amb la dansa de les coses un espectacle de benvinguda. Per a ell, després d'una somiada primera oportunitat en solitari en la qual desplega indistintament simpatia i imaginació. Per a l'espectador, que té l'oportunitat de copsar que una coreografia pot no limitar-se al cos de l'intèrpret, aprofitant aquí fins a l'última estructura de l'espai escènic amb què juga incansablement una hora i escaig.

De rerefons, més en la intenció de l'espectacle que no pas a la comprensió de l'observador, un gran aparador. Que tant permet observar una mercaderia delicada a la venda, i que no és altra cosa que el propi cos que mou amb un control sistemàtic i sorprenent; com també provoca reflexos màgics amb què belluga tot allò que l'envolta. Avançat el joc descobrim de la intensa tasca del seu assistent d'escenografia, a qui fa present en un acte conscient de desvetllament del truc, significant així la doble mirada que l'expositor procura: el desig i seu objecte inabastable i incomprensible. Exactament com se succeeix entre ell i qui l'observa. L'experiència del teatre, al capdavall...

Una absurditat en tota regla: elaborada amb artesania. Ple de detalls i sorpreses, implicant-se en cada gest, cada desplaçament i novetat. Un ésser humà desacomplexat de moviment, segur que només la inestabilitat és el motiu de cadascú: el perfilat posicionament inexistent des del qual ens belluguem cap a l'impossible.