Hallo

informació obra



Coreografia:
Martin Zimmermann
Intèrprets:
Martin Zimmermann
Dramatúrgia:
Sabine Geistlich
Composició musical:
Colin Vallon
Ajudant de direcció:
Eugénie Rebetez
Vestuari:
Franziska Born
Il·luminació:
Sammy Marchina
Producció:
Verein Zimmermann and de Perrot
So:
Andy Neresheimer
Autoria:
Giuseppe Verdi
Direcció Musical:
Riccardo Frizza
Sinopsi:

Teatre, circ, dansa: Martin Zimmermann és un artista del moviment, un genial contorsionista i un gran exponent de l’humor flegmàtic. Per primer cop crea una peça en solitari en la qual pretén domesticar les seves fascinacions, donant vida a personatges que només viuen en la seva imaginació.

Per a aquesta nova creació, Martin Zimmermann ha concebut un espai que fa pensar en l'aparador d'uns grans magatzems, on apareix en escena amb el seu doble tragicòmic per enfrontar-se amb el desig de voler esdevenir qui creu que és. L'actor ha de fer malabarismes amb la gravetat, els objectes que l'envolten li surten a l'encontre i la màgia fa acte de presència.

Crítica: Hallo

03/03/2017

El país de Martin Zimmermann

per Marcel Barrera

És curiosa la història de Martín Zimmerman un mim, pallasso i coreògraf suís que abans de pujar als escenaris i estudiar circ a França es dedicava a la decoració de grans centres comercials. No és fútil aquesta evolució personal, ja que l’excel·lent espectacle, titulat Hallo, que ahir va presentar al Mercat de les Flors (Barcelona) i que es podrà veure fins aquest diumenge està ambientat en uns grans magatzems que podrien ser Zara o qualsevol altra de les marques que inunden i ofeguen de roba el centre de Barcelona.

L’espectacle, que em sembla una paròdia d’aquests espais, passa justament en uns grans magatzems. El que veurà l’espectador, però, serà una successió de gags còmics i la irrupció de sorprenents imprevistos que Zimmermann haurà d’anar superant com pot.

El més sorprenent de l’espectacle és la transformació permanent de l’espai i els diferents escenaris que crea, amb un gran marc que es va plegant i aixecant mecànicament i que dona molt joc i dinamisme a la funció. La transformació en diferents personatges de Zimmermann al llarg d’una hora de funció també és molt sorprenent i demostra el gran talent d’aquest artista que, tot i el llenguatge contemporani de la creació, exhibeix també entrades clàssiques i de pallasso de pista. Darrere la paròdia també hi ha una reflexió existencialista de Zimmermann, que constantment, a través de gags inconnexos entre ells, s’interroga sobre què és el dret i el revés, la identitat, les veritats o el món de les aparences. El joc de miralls és preciós, el gag de la neteja molt divertit... i així durant una hora. Em va cridar l’atenció quan, vestit de mariner/militar, agafa una bandera blanca, foradada per tot, i no s’hi acaba d’entendre. Amb la bandera, que sembla l’antítesi del personatge, Zimmermann s’hi acaba mocant. Després torna al seu país, que són els grans magatzems.

Per a tots aquells aficionats al llenguatge del pallasso, a les dramatúrgies contemporànies i, en definitiva, als grans artistes internacionals, anar a veure Zimmermann al Mercat de les Flors és una cita imprescindible.