Highlands. Cia Mal Pelo

Dansa

informació obra


Companyia:
Mal Pelo
Sinopsi:

Highlands és la nova producció de Mal Pelo que tanca Bach Project, l’última entrega de la tetralogía sobre la música de Bach. A escena trobarem 16 intèrprets: vuit ballarins, un quartet de corda i un quartet de veus, el mateix equip que va presentar Inventions al passat Festival Grec de Barcelona. Highlands segueix el camí de recerca que es va començar llavors, aprofundint en el llenguatge i oferint una proposta escènica.

Formada el 1989 per María Muñoz i Pep Ramis, la companyia Mal Pelo basa el seu treball en una recerca constant de llenguatges. Durant els seus primers anys, van fer nombroses gires (Europa, Estats Units, Orient Mitjà, Canadà i Amèrica del Sud). L’any 2001, Pep Ramis i María Muñoz van impulsar L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia situada a Celrà (Girona). Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa 2002, atorgat per la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Dansa 2009 – Creació atorgat pel Ministeri de Cultura, el Premi Ciutat de Barcelona 2017 de Dansa per la transmissió de la peça Bach i la interpretació de Federica Porello, i el Premi de la Crítica 2018 per l’espectacle Bach i a la interpretació de Federica Porello.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Highlands. Cia Mal Pelo

02/11/2022

"Highlands" no és tant high

per Júlia Vernet Gaudes

Es tracta d’un espectacle que culmina la tetralogia sobre Bach de la companyia, i que ha estat guanyadora de nombrosos premis i reconeixements (entre ells, recentment els Premis Dansacat a millor espectacle i millor espai sonor, i la Medalla de Oro 2022 de la Academia de las Artes Escénicas de España). És un espectacle que agrada molt per la seva magnificència i pulcritud en combinar 8 ballarins amb un quartet de corda i 4 cantants sobre l’escenari, a més de l’element audiovisual; però si se’m permet dir la meva, tanta sublimitat i perfecció a mi em van avorrir, una mica. Sense negar que es tracta d’una superproducció molt ben feta, hi vaig trobar a faltar alguna cosa de vitalitat bruta, i una mica més tocar de peus a terra, cosa que penso que avui ens fa molta falta.