Hits

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Paco Mir, Carles Sans
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
José Ángel Nieto
So:
Ricardo González
Vestuari:
Sara Clemente, Marta Palomares
Direcció Musical:
Pere Bardagí, Jorge Antonio Hidalgo
Caracterització:
Toni Santos
Vídeo:
nueveojos
Companyia:
Víctor Ullate
Coreografia:
Víctor Ullate
Sinopsi:

HITS –el nom no enganya– conté el millor del millor de Tricicle, o gairebé, perquè per força hem hagut de deixar de banda esquetxos que de ben segur algú trobarà a faltar, encara que sigui el més llarg de tots els espectacles que hàgim fet: cent minuts farcits de gags que tothom té a la memòria. 

HITS –acrònim d’Humor Intel·ligent Trepidant i Sorprenent– reuneix dotze esquetxos mínimament reduïts i un ampli resum,  compost de gags curtíssims, que tanca l’espectacle i deixa el públic a punt del col·lapse respiratori. Gairebé tots hi apareixen tal com es van estrenar, ja que el pas del temps –tret d’aspectes tecnològics que hem obviat o variat– no els ha afectat gens ni mica.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Hits

14/10/2018

Com els acudits d'Eugenio, com la verborrea de'n Rubianes

per Jordi Bordes

Feu la prova. Busqueu per Youtube gravacions d'Eugenio, fragments d'espectacles de'n Pepe Rubianes o esquetxos del Tricicle. Segur que us atrapa el riure enmig del metro. Són memòria del nostre humor, el propi i el col·lectiu. El Tricicle, amb el seu art de no pronunciar paraula pràcticament i d'expressar-ho tot amb el mínim de gesticulació possible practiquen una broma molt més sucosa (que no vol dir més intel·lectual). El seu humor és, com sempre, per a tots els públics. Perquè han gratat de la quotidianeïtat i l'han tenyida amb els seus filtres de surrealisme. Un humor que, poc s'ho pensaven, ha donat vàries voltes al món. Durant pràcticament 40 anys.

El públic tria 12 esquetxos; només 12. De 40 seleccionats; només 40. Ho fa votant al seu lloc web. La sensació és que es troben a faltar molts. Perquè, ni fent els 40 esquetxos el públic quedaria satisfet. Perquè la trajectòria de Tricicle és molt més extensa. Sí que és cert, que procuren fer justícia a partir dels videos (on recullen també situacions de la tele). També a partir d'entrades de personatges en clau de flash de personatges que no apareixerien en els 40 esquetxos. Però no hi ha les tres àvies franceses per enlloc. Sorprenent. El trio completa l'espectacle amb 30 minuts finals. En què tornen a jugar amb la situació mínima, en la que es pot riure amb el mínim dels elements. Un espai que es abasa en el mim i en el gest, més que en la situació i els recursos escènics o de vídeo.

Atenció, Hits és el seu comiat de Barcelona. No s'ho perdin. Perquè es pot riure al metro en solitari però és molt més saludable fer-ho col·lectivament a les platees. I perquè, estant presencialment, us pot caure un dels diaris de les hostesses; una de les boles del llançament de pes. O us poden agredir amb una motoserra. I quedareu tant feliços. Però, sobretot, perquè anar al teatre és comprovar com el seu espectacle no decau. I que ells s'ho passen tant bé com els espectadors. Somrient per sota el nas del gag del seu company. I això, després de 40 anys d'ofici sí que és un privilegi veure.